EL CRIST DE PALACAGÜINA, ES PODEN BARREJAR CRIST I MARX?

 

Cristo ya nació, 

en Palacagüina

De Chepe Pavón

y una tal María.

Ella va a planchar

muy humildemente

la ropa que goza

la mujer hermosa

del terrateniente.

Esta estrofa pertany a una nadala que no evoca regals davall de l'arbre ni paisatges nevats, sinó que ens trasllada a les selves de Centreamèrica on els soldats d'Herodes duen metralladores, però els pobres pastors no es queden arrere. Palacagüina és un transsumpte de Betlem, és una aldea de Nicaragua on viu Chepe Pavón, un fuster i la seua muller, Maria que ha d'anar cada dia a treballar per a l'amo de les terres. En un ambient d'explotació econòmica i misèria social torna a nàixer Crist que ara ja no propugna posar l'altra galta, més aïna el seu futur és fer-se guerriller i lluitar per la humanitat. 

La cançó la va popularitzar la cantant cubana Elsa Baeza, encara que 'ideòleg és Carlos Mejía Godoy, un cantautor nicaragüenc que va participar activament en l’exèrcit sandinista en contra de la dictadura de Somoza i estigué en el govern amb el Front Sandinista, tot i que en l’actualitat viu exiliat als Estats Units i esta nadala tan particular forma part de la Misa Campesina Nicaragüense on també trobarem el Credo o la cançó Miskito Lawana, esta interpretada en la llengua indígena miskito. L'objectiu de la Misa no era sonar en festes i balls, sinó que s'havia d'utilitzar de manera litúrgica i òbviament el Vaticà va intentar proscriure-la. Les cançons prenen de base ritmes populars indígenes o d'altres com la masurca en un exercici de reivindicació de la cultura pròpia enfront de l'imperialisme nord-americà. 

Pel que fa a la lletra, per a comprendre-la cal conéixer un poc del moviment de la teoria de l'alliberament que en els anys 60 i 70 i al caliu de la reforma del Concili Vaticà II tractava de fer compatibles els principis del cristianisme amb els del marxisme. Este corrent conegué gran popularitat en Amèrica Llatina en un context de lluita social oberta i en la qual bona part de l'església, pensem en els rectors de parròquia, prengueren partit juntament amb els desfavorits. No eren pocs els rectors que estaven convençuts que lluitar per la igualtat social és inherent al missatge de Crist i certament si llegim els evangelis des d’una perspectiva marxista això es corrobora. Un dels representants més conegut de la Teologia de l'Alliberament fou l’arquebisbe brasiler Helder Câmara (1909-1999) que deia “si done a menjar a un pobre em diuen sant, però si pregunte per què el pobre passa fam em diuen comunista” paraules que no es quedaren en la teoria, ans al contrari patí la persecució de l’Estat brasiler per això.

Com a curiositat els cors els formen, a part d'Elsa Baeza, Ana Belén, Miguel Bosé i Sergio i Estíbaliz. Quins temps aquells quan ser comunista era un pecat de joventut.