L'AURIGA DE DELFOS, ELS HOMES PASSEN, LES GESTES ROMANEN

 

L’auriga de Delfos o Heniokhos, és a dir aquell que porta les regnes, és una escultura de bronze que fa un metre i huitanta centímetres d’alçada i que es va elaborar a principis del segle V aC dins del periode anomenat grec arcaic i en este en concret, de l’estil sever, moment en què els tallers de l’Àtica, amb Atenes com a epícentre comencen a destacar per la cuidada factura de les seues creacions. Una de les característiques d’esta escola escultórica va ser la voluntat de plasmar el moviment i en última instancia, d’atorgar realitat a la figura. Per això, la imatge adopta un somriure més natural, així com el disseny del pentinat i uns plecs de la roba més flexibles volen fer intuir la velocitat. Els braços es despeguen del cos comunicant-se així amb l’espectador, tot i que encara conserva certa frontalitat heretada de l'art oriental i que tan bé caracteritzà els kuroi i les korai. En el següent pas ja trobarem obres com el Discòbol de Miró en una línia que continua aprofundint en la naturalitat i la conquesta del moviment.

L’escultura representa un atleta, el conductor d’un carro tirat per cavalls, encara que les montures  i el vehicle han desaparegut, tanmateix la postura i les regnes que sosté a les mans ens donen eixa interpretació. Va vestit amb una túnica llarga que li penja i les mànigues les du subjectes perquè no li incomoden per a maniobrar. Es va fer amb bronze mitjançant la técnica de la cera perduda, a partir de peces independents que després s’ensamblaren i es completava amb incrustacions de coure als llavis, de pedres de vidre als ulls i d’argent a la diadema.

No conservem tantes obres escultòriques de Grècia com pareix, especialment si són en bronze perquè en cas de necessitat, les peces es refonien per a obtindre material en brut, bé per a elaborar altres escultures o armes. Moltes obres que ens han arribat a hui les coneixem com a còpies romanes en pedra, per això l'auriga té tanta importància i junt a ell, l’efeb de Kritios que es pot vore al Museu de l’Acròpolis d’Atenes i el Possidó d’Artemissió del Museu Arqueològic Nacional d’Atenes que estan en la mateixa línia en quant a característiques. 

Pel que fa a la seua funció, es va fer per a conmemorar la victoria d’un atleta anònim però de segur ben conegut al seu dia durant algún dels jocs dèlfics que se celebraven en el santuari en honor del déu Apol·lo, al mateix lloc encara es conserva la pista on l'auriga conqueriria la victòria. El més interessant és constatar com dos mil cinc-cents anys després eixe culte a l’esportista no ha desaparegut, encara hui continuem tractant-los gairebé com a déus en honor de les seues proeses, només cal encendre la tele per a vore quants minuts de pantalla reben i preguntar a qualsevol xiquet qui són els seus herois, bé que hui el capitalisme afig tot una atmosfera d’explotació económica que no existiria en aquells temps pretèrits i no sé fins a quin punt rendim culte a les heoricitats esportives o a la propia fama en sí.

L'auriga tornà a vore la llum del sol l’any 1896 durant unes excavacions arqueològiques en el santuari de Delfos, un dels principals centres religiosos de l’antiguitat grega i en l’actualitat es pot admirar al Museu Arqueològic de Delfos. 、