EL DARRER NADAL ALMANCO ERES MÉS JOVE QUE EL NADAL QUE VE

 “El darrer Nadal et vaig donar el meu amor, però al sendemà el vas regalar, enguany per a estalviar-me les llàgrimes li'l donaré a algú especial” I així amb un simple vers i pel simple fet d’incloure la paraula Nadal, esta cançó de George Michael de 1984 per al grup Wham ha passat al cànon de nadales occidentals i fins i tot des de fa uns anys, redescoberta per la generació alfa, copa els llistats de la temporada. 

En realitat la cançó no inclou els típics ingredients nadalencs, no hi ha avets engalanats, ni tampoc neu ni regals, lleva't de l'amor, no apareix cap element que siga cristià i el seu missatge és més aïna trist perquè és algú que canta sobre un altre tema tan universal com és el desamor i com sobreviure a la ruptura de la manera més digna possible, apareixent com a persones que suren per damunt d'eixos assumptes mundans i no digues venjança, no digues venjança. Per a això no hi ha lliçons que valguen més que l'experiència i es tracta de fer-nos com menys mal, millor. Michael tracta d'autoconvéncer-se que no hi haurà recaiguda, però tots sabem que no serà així, però sabeu què?, les recaigudes també són necessàries, no són un acte de debilitat sinó una manera de superar la idealització, per a provar si eixos sentiments que creiem tindre són reals o una invenció del cervell infantil que no du gens bé les frustracions. La recaiguda és una manera de véncer la temptació mitjançant la purga del pecat, ja diu el refrany que en el pecat va la penitència. Al remat, pareix que sí que hi ha un missatge religiós amagat, sota tots els efectes de sintetitzadors. 

El cantant entén la relació com una competició en què un guanya i l'altre perd i el premi és superar la ruptura. Tot i que, voler elevar-se per damunt de l'altre no demostra que encara hi continuem enganxats? Encara que, què seria de la música sense eixos sentiments primaris?

Adés que he fet referència als sintetitzadors, quin gran invent i quin so més lligat a la dècada dels huitanta, des de Queen a l'himne del PSOE no hi havia cap estil musical que poguera fugir-ne d'esta tecnologia, és l'equivalent a la IA de l'actualitat, no és necessària, però tots volen pujar al carro. Almanco li atorga el carisma i un toc futurista que no té la música a partir dels noranta, que pareix més atemporal en eixe sentit. 

Després de tot pense que sí que és una bona cançó de Nadal perquè què no és sinó una festa en la qual posem moltes expectatives i any rere any ens decep? Es pareix un poc a l'enamorament, un estat de falsa realitat que quan acaba ens obre la porta a una dimensió gens agradable, però desgraciadament més autèntica. Ens queden, però, les nadales per a viure en este deliri col·lectiu de color rosa que ens hem fabricat per a escapar del món que ens ha tocat viure. El darrer Nadal va ser una decepció, però ha sigut molt millor que aquells que han de vindre.