LA MÀSCARA D'AGAMÈMNON, QUAN LA FANTASIA COBRA VIDA
Segons l'epopeia homèrica referida a la Ilíada, Agamèmnon era rei de Micenes i líder de la confederació de polis que es van fer a la mar per a llavar l'honra del seu germà Menelau, rei d'Esparta que havia sigut burlat pel seu hoste, el príncep Paris de Troia en endur-se segrestada o motu proprio, la reina Helena. Molts anys estigueren els aqueus lluitant enfront dels murs de Troia fins que la pogueren conquerir. De tornada a casa als esforçats herois els esperava la glòria, excepte al rei Agamèmnon que va ser assassinat per ordre de la seua muller Clitemnestra.
Ara, la pregunta que cal fer-se és, van existir tots els personatges que apareixen en els versos d'Homer? Schliemann n'estava convençut i per això dedicà molts esforços a desenterrar les runes de Micenes. També és cert que atribuí a la lleugera les troballes que anava fent seguint la màscara de si non è vero, è ben trovato. Sí que hi ha un corrent que considera que els textos d'Homer tenien una base real, tot i que els noms dels personatges serien mítics. Però, moltes de les que trobà eren 300 anys més antigues de l'època en la qual se solen situar els fets narrats, com l'anomenada màscara d'Agamèmnon.
La màscara d'Agamèmnon és una màscara funerària que cobria el cos d'un mort, segons l'aixovar i la riquesa de la tomba, un rei amb tota certa. Este costum funerari l'havien copiat aquells grecs primigenis de l'Egipte faraònic, amb el qual mantenien estretes relacions de caràcter comercial. Encara que no sabem qui era aquell home, es tracta d'una de les primeres manifestacions trobades corresponents a la civilització micènica, que es desenvolupà a les terres de l'actual Grècia i la mar Egea en la segona meitat del segon mil·lenni abans de Crist, entre el 1600 i el 1100. Llavors Grècia estava poblada per poblacions neolítiques que a poc a poc es barrejaren amb pobles indoeuropeus vinguts des dels Balcans fins a conformar una nova cultura. Un d’estos pobles vinguts de més enllà dels Balcans eren els aqueus, arreplegaren molts dels avanços fets pels minoics a Creta i coneixien l’escriptura, de la qual podem dir que parlaven una llengua protogrega.
Les màscares funeràries estaven fetes d’or batut sobre el qual i mitjançant la tècnica del repussat es dibuixaven els detalls del rostre: ulls, nas, boca, pèl, orelles. Tot i que són estereotipades, en la d’Agamèmnon en concret veiem l’intent de dotar de personalitat pròpia la peça. El repussat és una tècnica sobre metall (metalls tous com l’alumini, l’argent, l’or) i mitjançant burins, des de l’envers i colp a colp es deforma la peça fins que adquireix la forma desitjada, en negatiu, és a dir enfonsant les parts que per la cara principal han de tindre més relleu, en canvi, pel costat frontal es realitzen els detalls. Finalment, s’endureix el metall perquè no es deforme amb el pas del temps.
Acompanyant la màscara es trobà un ric aixovar format per espases, copes, ganivets, objecte d’ambre, corones, atifells tots que evidencien el poder polític i econòmic de què gaudia el personatge anònim. La presència d’armes també ens parla de l’origen militar del poder, hom era rei perquè tenia la capacitat de defensar el seu regne. Els materials d’este aixovar corroboren que els micènics eren un poble mariner i comerciant, ja que molts d’ells provenien de més enllà de la mar, de Palestina, Egipte, la mar Negra o el litoral Bàltic.
Potser Schliemann mai va vore el rostre d'Agamèmnon, però l’anècdota reflecteix eixe moment transcendental de trobar-se cara a cara amb un personatge que fins al moment pertanyia sols al món de la llegenda, de les epopeies i la fantasia humana i obria a més la porta a reconsiderar en clau històrica tots els contes, històries i llegendes que ens transmetem generació rere generació.
La màscara es pot veure al museu arqueològic d’Atenes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada