REBEL SENSE CAUSA, EN CONTRA DE TOT PER PRINCIPI

Samuel Noah Kramer (1897-1990) fou un historiador nord-americà d'origen ucraïnés que es va dedicar a investigar la història de l'antiga mesopotàmia i divulgar el contingut dels textos escrits que ens havien arribat. Un d'ells que ha trobat molt d'eco en la pedagogia és el plany d'un pare per l'actitud del seu fill que no té ganes d'estudiar ni de treballar, un eco atemporal que per llunyà no deixa de ser-nos pròxim en el temps. Aquell escriba sumeri anònim va immortalitzar l'argument de la pel·lícula de Rebel sense causa (Rebel without cause, 1955) dirigida per Nicholas Rey (1911-1979) i protagonitzada per James Dean (1931-1955). 

Els Estats Units de la postguerra eren una societat opulenta que afavorí que molts fills del proletariat accediren als estudis secundaris, així anà conformant-se un nou estadi vital integrat per xiquets en el cos d'hòmens que econòmicament depenien dels seus progenitors i que tenen com a principal activitat formar-se, tot i que dominats per un esperit de rebel·lia contra les normes establertes pels pares, havia nascut l'adolescència. Els adolescents amb els seus drames particulars protagonitzaven històries com el Vigilant en el camp de ségol de J.D Salinger (1919-2010) o Bon dia, tristesa de Françoise Sagan (1935-2004) i trobaren en el rock and roll i ídols com Elvis Presley (1935-1977) el vehicle per a canalitzar tota la ràbia covada. 

James Dean va encarnar l'esperit d'una època i la seua mort tan d'hora va fer créixer la llegenda. En esta pel·lícula és Jimmy Stark, un adolescent problemàtic que comença a estudiar en un nou institut i es dedica a participar en carreres il·legals i actuar de manera xulesca mentre disputa al gall del corral l'interés romàntic de Judy (Natalie Wood, 1938-1981). Dean encarna eixe xulet que és popular sense creure-s'ho perquè actua amb voluntat de restar al marge de tot. Justament eixa actitud atrau l'interés de Platon (Sal Mineo, 1939-1976) un jove de pares absents que viu amb la criada i que veu en Jimmy una figura paterna, un model a imitar i fins i tot desenvolupa un interés romàntic, cabria ací dir que té un amor platònic? És el personatge de la pel·lícula més complex per a mi i fins i tot em sorprén eixe desenvolupament homosexual en plena edat del macartisme o tal volta eixa és la causa del seu final tan dramàtic perquè cal afegir-li un ensenyament moral a tot. 

La història no sols es limita a mostrar que aquells que van malament acaben de la mateixa manera, sinó que explora l'origen d'eixe comportament i per al director la culpa és dels pares que no volen vore que tenen en casa i que a més es comporten de manera negligent. Algunes escenes en les quals el pare de Jimmy Frank Stark (Jim Backus, 1913-1989) ix fent el menjar ridiculitzat amb un davantal estampat de flors em fan la impressió que es buscava fer relacionar l'abandó dels rols tradicionals amb el desviament de la canalla.

En la pel·lícula responsabilitza els pares absents tenen bona responsabilitat de l’actitud dels fills, pares que no necessàriament viuen absents d’una manera literal, sinó que es troben presents però que no volen o saben fer-se càrrecs de la seua progenie i estos, per rebel·lia o protesta, acaben per desviar-se de la via recta. També és cert que el recurs a les metàfores quee mostren la deixadesa dels pares és moltburda, com una escena  en la qual el pare de James Dean du un davantal de la seua muller amb volants i s’està fent càrrec de les tasques domèstiques i el que traspua d’això és que el pare no sap adoptar el rol de mascle que li pertoca i per això el fill es desvia.  Clar que sobra dir que cal llegir-la sota els mimbres de l’època en que fou parida.