TIGRES TRISTOS QUE NO MENGEN D'UN BLADAR

El cinema ha creat una série de paisatges comuns en els quals succeeixen accions diferents que grinyolen quan es deslocalitzen, això és el que em passa amb la novel·la Tigres de Gabriel Janer Manila. La història comença quan el protagonista és Joseph Cohen, fill d'una nissaga de banquers xuetes mallorquins apareix assassinat en el seu apartament de Ginebra i vestit de làtex rosa en una escena que indica una pràctica sexual mal executada. A partir d'ací el narrador ens endinsa en el fang d'esta família marcada sempre per la tragèdia. De ben menut patí la mort dels seus pares en un accident aeri i llavors quedà sota la protecció d'una àvia sense escrúpols, esta infantesa truncada el marcarà des de ben petit amb una pulsió sexual que el du a frisar amb l’extravagància, o allò que l’autor considera extravagant, el sadomasoquisme i la bisexualitat. M'intriga com l'empresari amb inclinacions per les pràctiques bondage s'ha convertit en un tòpic literari més, mai és un sabater o un forner o una mestressa, sempre és algú poderós com si darrere sols hi poguera haver el desig d'humiliar.

Mentre avança la trama descobrim accidents provocats, infidelitats, feixisme, contraban i tràfic de drogues que han format part dels Cohen. Els ha faltat aparéixer en la llista d'Epstein, però com deia algú que no recorde, els rics no volen ser rics per a comprar coses, ho volen ser per a comprar impunitat i immunitat. Sobre el besavi de Joseph m'ha resultat curiós perquè alguns dels seus apunts biogràfics mostren paral·lelismes amb la vida d'eixe altre infame mallorquí que va ser Joan March, el banquer mallorquí que jugava a dues bandes durant la guerra civil, per una part donava suport a les tropes franquistes i per l’altra, venia material armamentístic en mal estat a l’exèrcit republicà, retalls d'un caciquisme encara present a Espanya.

Pel camí hi apareixen altres personatges, tots amb una vida ben trista, ningú pareix ser feliç en l'univers de Janer, com l’artista rus examant, l’amant actual, la dona que li neteja casa o el jutge que investiga la seua mort, però el personatge antagonista és la mateixa àvia, una dona que viu aïllada en una casa en Mallorca, però des de la qual controla la vida del seu net i està disposada a qualsevol cosa per a mantindre el llegat familiar. Ja sabeu, els diners no donen la felicitat.

M’ha agradat la manera que té de teixir la història, a mig camí amb el realisme màgic, les descripcions són molt encertades, no es fan embafoses. La llengua emprada també m’ha agradat, utilitza un mallorquí desacomplexat que ja podrien usar els escriptors valencians que sacrifiquen la naturalitat en voler arribar a un mercat pretesament més ample. No n'havia llegit res seu i ara entenc millor l'estil de la seua filla també escriptora.

Com a apunt històric, els xuetes són els descendents dels jueus mallorquins que no foren expulsats o no els afectà el decret d’expulsió dels Reis Catòlics i que tot i acabar convertint-se al cristianisme, romangueren com un grup apartat i assenyalat en Mallorca fins a l’actualitat.