CURT VIATGE SENTIMENTAL EN UNA INTÀLIA ENFONSADA SEGONS ITALO SVEVO

 L’escriptor Aron Hector Schmitz va nàixer el 1861 a la ciutat de Trieste, a la frontera amb l’actual Eslovènia, llavors era un port de l’Imperi austríac, el més important i un concorregut centre d’estiueig de l’aristocràcia vienesa que hi baixava a prendre banys de mar. Esta vinculació explica el seu cognom germànic perquè son pare era un comerciant jueu i en Alemanya rebé part de la seua formació. Acabats els seus estudis, passà uns anys a Viena treballant en un banc, però ell sempre escriví en italià malgrat els seus orígens, i això li ho retragueren molts crítics compatriotes que l’acusaren de no expressar-se bé en la llengua de Dant, de ser un italià de segona. Sa mare en canvi sí que era italiana, o millor dit friülana i era esta l’altra llengua materna de Schmitz. Per a acostar-se a Itàlia, adoptà el nom de ploma d’Italo Svevo que tractava de conjugar els seus dos bressols, car Svevo en italià significa suabi, un dels territoris d’Alemanya. Italo Svevo va morir el 1928, deu anys després del final de la Primera Guerra Mundial i hui anys després que Trieste s’incorporara al regne d’Itàlia. Observem aleshores una vida marcada per l' estira-i-arronsa entre el nord i el sud.

Italo Svevo, per tant, es va moure en eixa edat daurada que hom acabà per anomenar Belle Époque, en un període d’optimisme i fe en la ciència. En vida no gaudí de molt de reconeixement i en moltes ocasions estigué temptat d’abandonar la literatura, però les circumstàncies, o millor dit la guerra el reconciliaren amb les lletres en un moment en el qual no podia treballar. Va començar a escriure Curt viatge sentimental (Corto viaggio sentimentale) uns mesos abans de morir, en uns anys marcats per la postguerra, l’abandó de les velles idees que havien sostingut la societat prebèl·lica i una Itàlia desenganyada amb la seua imatge internacional i a punt de llançar-se en braços del feixisme. La novel·la va quedar inconclusa i no fou publicada fins a l’any 1949, ja en una Itàlia completament diferent de la qual havia conegut Svevo. Sobre la seua relació amb el feixisme sabem que tot i no formar part activa del Partit, com a industrial tampoc s’hi va significar en contra.

Interessat per les teories del psicoanalista Freud, l’obra s’aproxima molt als novel·listes russos pel que fa a la introspecció dels personatges, ja que ens conta el viatge en tren que fa el senyor Aghios entre Milà i Trieste, passant per Verona, Pàdua i Venècia, inclús hi ha una petita excursió al planeta Mart. Durant el trajecte el protagonista reflexiona molt sobre la seua vida, sobre els projectes no assolits, sobre un matrimoni avorrit i també coneix altres passatgers que comparteixen preocupacions i que podrien ser ben bé les de Svevo en l’ocàs de la seua vida.

El viatge representa així l’alliberament, pot volar, crear fantasies i imaginar, fer allò que no s'atreviria a fer, alliberar-se d’unes cadenes forjades per les convencions socials, llavors descobrirem que allò que el lliga és ell mateix, la imatge que vol donar enfront de allò que realment és, un individu en un entorn burgés opressiu per la voluntat de situar-se per damunt de la societat, presoner d'una moral burgesa forjada per convencionalismes.