EL KYLIX D'APOL·LO I EL CORB, HISTÒRIA D'UNA INDISCRECIÓ

Este kylix de ceràmica blanca del 480 aC s’emprava per a beure vi i destaca per la bellesa del seu disseny i la delicadesa de les figures representades.  No coneixem l'autor, però alguns historiadors l’atribueixen al Pintor de Berlín, artista anònim al qual s’adjudiquen algunes altres ceràmiques, especialment de les roges amb fons negre i de negres amb fons roig i que visqué entre els segles VI i V aC. La manera de pintar les figures, amb parts del cos de perfil i d’altres de front, és hereva de l’antiguitat egípcia, arribada a Grècia a través de Creta. La tècnica d’esta ceràmica consistia a revestir una peça de terracota amb engalba blanca d’argila calcària. 

Coronis era una princesa amant del déu Apol·lo, protector de les arts, conductor del carro solar i intèrpret del destí. La jove, però, coneixia el caràcter efímer dels amors divins per això i per temor a quedar-se sola quan fora vella es va casar amb Isquis, un príncep acadi. Malauradament, Apol·lo havia encomanat a un corb, animal de gran saviesa al qual s'havia associat com un dels seus animals totèmics, la vigilància de la princesa.  En esta ceràmica assistim al moment en el qual el corb informa el déu de la infidelitat de Coronis. De moment Apol·lo està tranquil, toca la lira amb un instrument fabricat amb la closca d’una tortuga i uns tendons mentre fa libacions a alguna divinitat amb una fiala, un tipus de recipient en forma de tassa o de bol sense anses ni peu. Apol·lo va vestit amb un chyton i un himation i el cap el du tocat amb una corona de llorer. Però sabem que en sentir la nova, el déu es va enfurismar. Primer castigà el corb condemnant-lo a tindre per a sempre un pelatge negre associat als mals averanys, aparentment abans era blanc. A Coronis l’assassinà salvatgement travessant-li el cos de sagetes, tot i que llavors va saber que esperava un fill seu, Asclepi, déu de la medicina. Tanmateix, va traure el xiquet del ventre i li’l confià al centaure Quiró perquè sabem que els déus grecs ho sabien tot menys el concepte de paternitat responsable.

Les ceràmiques pintades són un valuós testimoni per a conéixer millor la pintura grega, gairebé tota perduda per motius de conservació, ja que sabem cert que els seus dibuixos reproduïen els mateixos dissenys dels de les pintures sobre llenç o mur.  El seu disseny probablement no s’allunyava en la concepció, de les ceràmiques decorades amb motius pastorals i bucòlic del segle XVIII o les nostres vaixelles plenes de dibuixos procedents de la televisió i el cinema.

El kylix es pot veure al Museu de Delfos, un dels santuaris més importants de l’Antiguitat que arreplegava grecs vinguts de tot arreu a la recerca de la saviesa del déu Apol·lo, el qual des que assassinara la serp Pitó, va adoptar el seu do profètic.