LA NADALA DELS MARINERS, POESIA A VORA MAR

 Igual no és tan popular com la de Wham o la de Mariah Carey, però per a mi és una de les nadales més boniques perquè ens situa en un entorn costaner, a la vora de la mar, lluny dels espais nevats de les tradicionals, en una escena de gran tendresa entre una mare, la Mare de Déu i el seu fill. Al fons, una nau dibuixa solcs per la mar. Puc sentir la remor de les ones trencant contra la platja i veure una llum que ho inunda tot, un paisatge esguitat de blau on es respira molta calma. La música i la lletra són elegants i plenes de poesia, un poc allunyades del to habitual del cançoner popular.

Aquí no hi ha pastors, però s’adreça a un altre col·lectiu de pobres com eren els mariners. A la fi la gràcia de l’epifania era que els membres més descastats de la societat havien sigut triats per a presenciar, en primer lloc, la vinguda de Déu a la terra, en compte d’aparéixer-se a reis i nobles. Tot i que després foren estos els que van instrumentalitzar el missatge per a mantindre el seu poder incòlume.

La nadala com a gènere musical és ben antic, el tenim documentat des del Renaixement, moment quan es popularitza la festa de Nadal, canvia el seu caràcter tan rigorós que l'havia caracteritzat a l'edat mitjana, al cap i a la fi, el naixement del Messies era el pas previ a l'Apocalipsi, i adopta elements més populars. El nom castellà villancico indica este origen plebeu, com a  himnes sense autor amb lletres que s’adaptaven a la localitat i sovint amb un element crític i que servien a la disbauxa, una manera de lluitar contra la societat establerta quan els mecanismes coercitius de l'Estat eren molt forts. No necessàriament eren nadalenques, però a poc a poc s'establí una relació molt estreta entre ambdós elements.

Esta nadala, però, no és tan antiga i es troba al disc Nadal valencià, editat l’any 2002 i en el qual participaren entre d’altres el grup Carraixet, Al Tall, Paco Muñoz, Lluís Miquel o Lluís el Sifoner. Algunes cançons de l'àlbum són més antigues, per exemple la Nadala dels mariners és de finals dels setanta. El seu compositor és Fèlix Estop, un cantautor castellonenc (encara que nascut a Benissa) que va faltar l'any 2024 i és representant de la Nova Cançó. Cantà cançons com Amor d’Amo, que critica la hipocresia dels terratinents amb els seus jornalers que s’han enriquit amb la suor dels treballadors i els dona una almoina en Nadal per a mostrar-se magnànim o la Mort de l’emigrant, d’aquell que se n’anà del poble i ja no podrà tornar-hi mai, lletres crítiques amb una societat injusta que casen molt amb l'esperit dels setanta.

Pel que fa a la Nova Cançó va ser un moviment artístic nascut en els darrers anys del franquisme, protagonitzat per una generació que ja no havia viscut la guerra, però sí la dictadura i que emprava el català com a vehicle d’expressió, com un acte de reivindicació cultural i política i en una voluntat de normalització de la llengua materna.  A més incorporava elements de la música pop seguint les petjades de la Chançon française amb representants com Jacques Brel i també dels cantautors nord-americans com Bob Dylan, Joan Baez de caràcter més polític tot oferint així un aspecte modern. Alguns dels seus membres més importants foren i són Raimon, Maria del Mar Bonet, el Grup dels Setze Jutges, Lluís Llach, Ovidi Montllor o el mateix Fèlix Estop.