TOT EL QUE POT DONAR DE SI UNA LLIMERA

 

No vos passa a voltes que algú vos parla del cel blau i vosaltres sols podeu veure una llimera? Representa el cel blau l'optimisme, l'alegria i la llimera les coses agres de la vida? O és un objecte que viu en la nostra ment com l'os blanc de Tolstoi? O és simplement una llimera? Això també devien pensar-ho els integrants de la banda alemanya Fool’s Garden quan l’any 1995 van traure esta cançó, tot un èxit de la dècada dels anys noranta. El vocalista Peter Freudenthaler diu que la inspiració li va vindre un diumenge a la vesprada quan esperava la seua nóvia i no hi va arribar, mentrestant sols podia que esperar en una habitació trista una vesprada plujosa de diumenge. Qualsevol que haja viscut en Alemanya o en el Centre d'Europa pot empatitzar amb este neguit. La nostra cambra representa la llibertat, excepte quan no hi pots eixir, llavors esdevé una cel·la. Este motiu recorda una altra cançó de certa Movida en què el protagonista requereix psicotròpics per a tractar de passar el temps el millor possible dins del seu dormitori. La cançó representa el desfici que provoca l’espera, quan el temps pareix que no avance i tot el que es pot fer és pair-la. La paciència és una d’eixes rares habilitats que no s’ensenyen i que la vida explica de manera crua.

Freudenthaler afig que trià una llimera com a metàfora de la seua desesperació perquè li agradava com sonava la paraula, en anglés, i que confiava que no es feren moltes anàlisis a partir d’això. Sobreanalitzem massa les coses? Pot ser sí si esperem que tota producció continga darrere una preparació personal de l’autor que busca transmetre així algun missatge al públic. És clar que no tot obeïx a eixe objectiu; tanmateix, sí que podem preguntar-nos si en ser tots nosaltres, artistes inclosos, part d’un sistema cultural determinat, no deixem una empremta d’eixa cultura en allò que produeix com si foren restes de greix? Encara que ho fem de manera involuntària, al cap i a la fi, la manera com veiem el món és producte de la societat en la qual ens hem criat. Per exemple, l’espera és quelcom de negatiu, més en cultures com l’alemanya que han fet de la puntualitat bandera, malgrat que podríem objectar que la nostra societat no ens educa ni ens prepara per a ser pacient, per als imprevistos, i que tenim una vida tan marcada pel rellotge que menyspreem tot allò que ens altera el previst, i ens provoca angoixa. De segur que hi ha altres cultures al món més preparades, de manera que com veiem, sense voluntat, l’autor acaba de deixar sobre la seua cançó una part d’ell mateix, de la seua cultura.

Per exemple, esta cançó em recorda a un metaanunci que feien a la 2 i pensar en la 2 em transmet la pau i la tranquil·litat de les coses que no són ambicioses, que no cerquen el gran públic ni la fama, em fa pensar en la humiltat, en el televisor petit que tenia a l'habitació i a través del qual veia la seua programació.

Soledat, avorriment, desil·lusió són paraules negatives per a nosaltres, de gust àcid i amarg com el de les llimes. Tot i que les llimes almanco amaguen el seu gust darrere d’un color vistós i alegre i d’una olor atractiva, a més les llimes són fruita d’hivern, quan més ens calen els seus colors. Pot haver-hi algun ensenyament positiu en estes paraules tan lletges? Tot plegat, tampoc representen la fi del món, la soledat ens fa més introspectius, l’avorriment ens du a la creativitat i la desil·lusió ens ensenya a encarar la vida de manera diferent.