BUFA EL VENT I CRIDA LA TEMPESTA, PERÒ CAL CAMINAR

Fischia il vento

ed urla la buffera

scarpe rotte

e pur bisogna andar'

Bufa el vent

crida la tempesta

sabates trencades

però cal caminar.

Així comença esta cançó italiana que cantaven els partisans, és a dir la resistència obrera i comunista durant la invasió de l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial. La cançó parla sobre la resistència, la necessitat de continuar lluitant a pesar de les fatigues i de les dificultats i que en arribar la mort, prevaldrà la solidaritat de classe i la companyonia per a venjar-la. És una més de les cançons que es cantaven durant les llargues marxes i tasques monòtones, la música sempre ha estat acompanyant els humans en el treball i molts gèneres han nascut al voltant de la faena agrícola com el cant de batre o el blues. Les cançons que tenen un vessant militar sempre cantaran al valor i les característiques que havien de tindre els bons soldats.

La lletra s’atribueix a Felice Cascione (1918-1944), U Megu, un metge comunista i partisà de la ciutat del Port a la Ligúria. Cascione va manllevar la melodia de la cançó russa Katiuixa (esta cançó s’ha traduït a moltes llengües, ací en Espanya malauradament se l’apropiaren els falangistes de la Divisió Blava), fet que ha sigut força habitual en la tradició popular. Les forces de la resistència no tenien un himne propi i es limitaven a cantar velles cançons socialistes i anarquistes i fins i tot utilitzaven melodies clàssiques com el Va’ pensiero de Verdi. La música sempre ha jugat un paper important, s’infiltra dins de la ment humana amb major eficiència  que els discursos del millor  orador del món i és sorprenent com en un món en el qual Internet sols era el somni d’algun científic, les cançons viatjaven amb relativa rapidesa arreu del continent i més enllà.

Cascione la va escriure en setembre del 1943, llavors el rei Victor Manel III, en un intent de salvar la seua corona, havia fet dimitir Mussolini i havia signat la pau amb els aliats, esta acció provocà la invasió nazi que formà en el nord de la península la República de Salò o Estat Social amb Mussolini al capdavant. En este moment la resistència fou molt més activa que en els anys precedents, atés que a la causa antifeixista se li sumava el fet d’estar envaïts per una altra nació. Uns mesos després d’escriure la cançó, Cascione fou capturat per les tropes nazifeixistes i executat.

Francesco Gabbani representà Itàlia en el Festival d’Eurovision l’any 2016 i té una cançó anomenada Tra le Granite e le Granate en la qual parla sobre les alegries del turisme i la gent que ha de conviure amb ell i en una de les estrofes inclou part del vers amb el qual comença la cançó fischia il vento ed urla la bufera. Ho faria per convicció? O ho va incloure simplement perquè forma part de la tradició popular italiana?