EL CRIST EN LA COLUMNA DE SOLARI, LA VIDA ÉS BELLESA I TAMBÉ PATIMENT

Diu Sant Joan [19:1] "Llavors Pilat va prendre Jesús i manà que fora assotat", és un episodi de la passió de Crist quan després d’arribar al palau del pretori, haver sigut mostrat a la multitud (Ecce Homo), despullat de la seua roba (Espoli) i vestit amb un mant és lligat a una columna per a ser sotmés a tortura i escarni com la flagel·lació i la coronació amb les espines i ens mostra com la divinitat engabiada en un cos humà pateix per la seua naturalesa física mentre manté la seua dignitat com a divinitat. Reproduir esta dualitat en pedra era una proesa, però Cristoforo Solari (1468-1527) ho va aconseguir. Un Crist anatòmicament perfecte, crosfiter, sensual, de musculatura marcada té les mans lligades a una columna i intenta deslliurar-se'n amb un moviment d'arravatament i al mateix temps en el seu rostre es lligen la ràbia i la ira.

Cristoforo Solari (1468-1520) formava part d’una nissaga de picapedrers suïssos i després d’una breu estada a Venècia, guanya el favor de la família Sforza, els ducs de Milà i treballà en diverses obres en la cartoixa de Pavia, on els ducs tenien el seu mausoleu. A partir de 1502 començà a treballar en la catedral de Milà on deixà nombroses obres de tema religiós com Santa Helena amb la creu, Llàtzer, Adam amb el petit Abel, David amb el cap de Goliath i un Sant Sebastià d'atribució.

Solari és considerat l'introductor de les formes clàssiques en l'escultura llombarda, determinant en la transició del gòtic al classicisme, no en va aprengué dels grans mestres. Es va nodrir dels estudis anatòmics que havia fet Leonardo da Vinci, dibuixos als quals hauria tingut accés durant l'estada del toscà en la cort ducal de Milà. També va fer un viatge a Roma i allà va poder veure els treballs de Miquel Àngel per a la tomba del papa Juli II amb uns esclaus lligats a una columna i sobretot una estàtua grega hel·lenística que s'havia descobert feia poc, el 1506 i que havia de tindre un gran impacte no sols en l'art del Cinquecento, sinó també del Renaixement, el Laocoont. En este grup escultòric es combinen la bellesa física, molt idealitzada i poc corresponent amb l'edat del personatge, amb el patetisme i el sofriment que viu el sacerdot troià mentre contempla com una serp enviada per Atena estrangula els seus fills abans d'assassinar-lo a ell.

L'estàtua està esculpida en marbre de Candoglia, un material dels Alps amb un color rosat característic a causa de la composició ferruginosa. Era transportat fins a la ciutat a través dels canals i s'hi emprà en moltes obres artístiques. La imatge fa gairebé dos metres d’alçada. Observem una figura de cos atlètic amb l’anatomia ben marcada i uns cabells llargs així com la barba, apareix lligada a una columna, amb un pany de puresa que cobreix les seues parts, el pany destaca pel detallisme dels plecs i de les voltes. Davall una inscripció que indica que la humanitat es va redimir a través de la seua sang.

En l’actualitat es pot vore en el transepte sud de la catedral de Milà.