EL LLIBRE DEL SOTERRADOR, QUÈ FA KUBRICK EN LA VIENA DEL SEGLE XIX?
Viena, finals del segle XIX, la porta d'orient, la ciutat imperial viu una època d’esplendor a ritme de vals. Esta abundància atrau població de tots els racons de l’imperi: txecs, hongaresos, croates, polonesos... un formiguer gens idíl·lic, com més població, més problemes. Llavors Leopold von Herzfeldt un jove policia alemany arriba com a inspector a la ciutat i es troba amb un assassí en série que mata dones jóvens d'una manera cridanera, al mateix temps també apareix mort en estranyes circumstàncies un germanastre del compositor Johann Strauss i els dos incidents que no pareixien relacionats, per a sorpresa de ningú, mostren evidències de guardar un enllaç. Així l’escriptor alemany Oliver Pötzsch (1970) explota tots els estereotips del gènere: cadàvers, persecucions, baixos fons, corrupció policial, elits que actuen de manera impune, res és el que pareix. Podria tindre lloc en la Nova York de 2025, però ha retallat tot eixe dibuix i l’ha apegat en la Viena de 1893 amb algun toc propi com la mitologia eslava o l’antisemitisme rampant.
A força de fer girs per tal que l’assassí no siga qui tots pensaven sinó un dels herois, s’ha perdut ja tot l’efectisme, però és clar que cent anys després d’Agatha Christie i Arthur Conan Doyle el gènere mostra evidències d’estar cansat, que igual això és el que s’espera d’ell. Al principi pareixia prometedor, però se m’ha fet a la fi un poc pesat a mesura que anava desunflant-se la bambolla i cada volta tenia menys interés. Hi ha dos aspectes que rescataria, per actuals i que tenen molt a vore l’un amb l’altre. El primer és el concepte de vals negre, una festa privada que reuneix a les elits de la ciutat per a fer actes sexuals de tota mena, incloent-hi la prostitució de xiquetes, per una part em recorda a la pel·lícula Eyes wide shut i per l’altra a la famosa llista d’Epstein. No he trobat informació sobre eixos valsos, però és versemblant tenint en compte l’altura moral de les oligarquies. Però, vet aquí que la pel·lícula de Kubrick es basa en el relat curt Traumnovelle de 1925 d'un escriptor austríac, de manera que a la fi sí que podria ser versemblant.
L’altre element interessant és com el famós Johann Strauss pareix que hi estiga involucrat, el presenta primer com un personatge fosc que fins i tot podria haver plagiat el seu famós Danubi Blau, però a mig relat l’autor pareix que es penedeix o s’adona que no ha passat tant de temps com perquè li caiga una demanda per difamació dels seus descendents i arreplega carret. De manera que se sent com un argument de reblit que no aporta res a la trama, perquè a la fi l’assassí no té res a vore amb el vals negre ni amb els Strauss, pareix com una subtrama posada per a omplir pàgines, una contaminació del món de les séries a la literatura.
Com que el sistema econòmic actual imposa estirar els xiclets, hi ha tres llibres més que segueixen les aventures d’un dels seus personatges el soterrador del cementeri
central de Viena, tot i que no m'ha inspirat per a voler saber-ne més.
*Encara no té traducció al català. La portada en castellà em pareix molt més bonica de lluny que la versió alemanya original.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada