LA SENYORA DE LES BÈSTIES

En el museu arqueològic d’Atenes es pot veure un pithos grec d’estil geomètric, datat al voltant del segle VII aC. Este període se'l coneix com a geomètric per la decoració de la ceràmica, a base d'espirals, triangles, esvàstiques i altres figures geomètriques i és d'un temps que succeeix a les civilitzacions prehel·lèniques com ara la minoica o la micènica, durant el qual l'escriptura va desaparéixer i la ceràmica esdevé una peça clau per a omplir molts dels buits, així este pithos, que s'emprava per a emmagatzemar-hi excedents o per a guardar-hi l'aixovar funerari en una tomba, és un testimoni mut de les creences de l’antiguitat. Esta etapa també es coneix com a època homèrica perquè en eixos segles es recopilarien les epopeies d’Homer.

En la ceràmica de tipus roig amb figures negres, veiem una dona envoltada per dos bèsties que s’acosten a ella amenaçadorament, dos lleons. El lleó representava la reialesa i la força, a banda de tindre un sentit apotropaic o protector, en una composició força pareguda a la de la porta dels lleons de Micenes. El lleó no era un animal alié al paisatge europeu, sabem que fins època històrica n'han viscut a la zona dels Balcans i de fet la mateixa mitologia en parla del famós lleó de Nemea vençut per Hèracles. 

Al voltant de la dona hi apareixen altres animals com ara una parella de paons o un bou. En el seu vestit hi ha un peix gran, representant de la ictiofauna. Un símbol curiós són les dues esvàstiques que la flanquegen que simbolitzen la vida. Ella roman tranquil·la i impassible, en cap cas se sent amenaçada perquè ella domina totes les bèsties de la creació, és la senyora dels animals, la potnia theron és un títol que es dona a algunes divinitats de l’antiguitat vinculades a la naturalesa, com per exemple en la mitologia grega a la deessa Artemisa, així apareix als poemes homèrics. Possiblement, el seu origen és molt més anterior i es podria remuntar fins al paleolític quan la caça era una activitat econòmica fonamental. Hauria sobreviscut a través de les generacions tenint cada volta més un caràcter folklòric. En un dels himnes dedicats a Artemisa, creat o recopilat per Cal·límac es refereix a ella com a destructora de feres, caçadora de cérvols, protectora de gossos.

Esta iconografia es repeteix en diferents cultures al voltant de la Mediterrània, és a dir una dona flanquejada sempre per dos animals, especialment per dos lleons. Representacions així les trobem a tot arreu, com la hitita Cibeles que es mou en un carro tirat per lleons, o la deessa mare de Çatal Hüyük que roman asseguda en un tron sobre dos felins.

El pithos es va trobar en una tomba de Tebes en la Beòcia l’any 1890 acompanyat d’objectes de bronze. Pel seu estil se'l qualifica d'orientalitzant i de la mateixa manera es vincula la iconografia amb elements de Síria-Palestina, el comerç amb Egipte, Xipre i el litoral de Palestina era habitual i amb els productes anaven les imàtgens i les idees.