MINORITY REPORT, DEBATS IL·LUSTRATS EN EL FUTUR

 Som roïns per què la violència ens és innata o forma part d’un aprenentatge social més? El delicte ho és en tant que acció completa o ho és per intenció? Què passaria si poguérem previndre els delictes abans que foren realitat? Continuarien sent delictes si no han tingut lloc? Estes idees són la base de la pel·lícula Minority Report del 2002 dirigida per Steven Spielberg (1946) i protagonitzada per Tom Cruise (1962), basada en un relat breu de l’escriptor de ciència-ficció Philip K.Dick (1928-1982).

L’any 2054 el capità John Anderton de la Unitat de Precrim treballa en col·laboració amb una empresa privada per a previndre els crims i evitar-los. És descoratjador comprovar com en totes les pel·lícules futuristes l'empresa privada s'ha imposat. El sistema es basa en una tecnologia que explota les capacitats precognitives de tres germans. Estos adquiriren la seua habilitat durant la gestació a causa de les drogues ingerides per la mare. D'esta manera veuen el futur, no obstant el més interessant és que no sempre veuen el mateix futur i això obri la porta a l'existència de futurs alternatius i a l'existència de l'informe de la minoria, que dona nom a tot, per a salvar el protagonista, però sols a ell, no a la resta. L'empresa té retinguts els germans en una espècie de bassa i embotits de pastilles, mentre una màquina registra els futurs assassinats, i llavors la unitat de Precrim els arresta i tanca en una presó preventiva sense possibilitat de revisió.

La premissa és prou distòpica perquè els presoners no han comés en realitat cap crim i són obligats a estar sota arrest per a tota la vida en unes condicions infrahumanes. Un dels germans té una premonició que és gravada en vídeo i amb la presència de dos jutges a això és redueix el procés judicial, sense defensa ni la presència de l’acusat. És clar que ja des del principi de la pel·lícula el protagonista es planteja si no haver comés un crim ens converteix en criminals sols perquè podríem haver-ho fet, especialment quan el sistema se li gire en contra i ell mateix siga perseguit per la unitat de Precrim després que els precogs, així s’anomenen els germans, hagen tingut una visió d’ell assassinant el suposat individu que va segrestar i fer desaparéixer el seu fill.

El relat de Philip Dick es va escriure en 1956, en plena guerra freda i durant el macartisme en els Estats Units, moment durant el qual el govern va perseguir tots aquells sospitosos de tindre simpaties amb el comunisme i l'URSS. Sindicalistes i afiliats eren detinguts per crims que no havien ni complit, tot i que segons el govern podrien fer-ho. Esta caça de bruixes fins i tot arribà a esportistes d'elit, científics i actors o escriptors.

Una altra idea que sura en la pel·lícula és el concepte protestant de la predestinació , segons la qual estem condemnats a salvar-nos o condemnar-nos des del moment en el qual naixem i independentment de les obres que fem. Idea que en part va ser formulada en oposició a la política romana de vendre indulgències per a finançar-se, però que, tanmateix, deixa un futur desolador en tant que ens lleva capacitat de canviar.