EL LLIBRE DELS BALTIMORE, LES APARENCES EN UNA SOCIETAT CAPITALISTA

Joël Dicker (1985) és un escriptor suís en llengua francesa que ha guanyat reputació en el camp de la novel·la negra i el thriller. El Llibre dels Baltimore (2015) segueix l'obra que li ha donat popularitat La veritat sobre el cas Harry Quebert (2012). 

El protagonista és un escriptor que ens conta com el seu oncle que gaudia d’un gran prestigi, tenia molts diners i vivia en la típica casa dels suburbis americans, acabà de reposador en un supermercat de Florida, i això presentat com  un fracàs vital. Pel camí veurem també què passa amb els seus dos fills i la seua muller, perquè es parla d’ells sempre en passat. En contar la vida dels seus oncles i cosins, també repassa la seua pròpia vida i a poc a poc ens adonem com de desagraït és amb els seus propis pares, els quals compara constantment amb el seu idealitzat oncle, idolatrat perquè és ric no perquè manifeste algun valor moral digne d'admiració. Però el fet interessant és que en avançar les pàgines, comprovem que la vida de l’oncle no és més que un miratge que s’ha construït el protagonista, fruit d'una mirada infantil que condueix a veure més verda l'herba del veí, sentiment amb el qual és fàcil empatitzar. Ja deia Joan Timoneda allà pel segle XVI que "tot lo novell és bell i no és or tot el que llu". 

Els seus pares són els pitjors parats de la història, malgrat que la seua vida no es veu gaire alterada, viuen còmodament sense luxes, són presentats tot el temps com uns fracassats. Pel camí també ens parla d’una història d’amor adolescent que es va truncar gairebé al mateix temps que s’enfonsà la nau familiar. Ambdós successos van molt lligats i ara retrobar l'amor és com recordar tots els esdeveniments.

El principal problema que li veig a la novel·la en si i al gènere en general, és l’excés d’expectatives que va creant, això que els moderns dirien hype. En cada pàgina ens avança que hi ha un esdeveniment que ell anomena el Drama i que va capgirar la seua vida, però naturalment això no ho sabrem fins al final, mentrestant va perdent-se en moltes històries de les quals actua com un narrador omniscient malgrat no haver pres part en moltes d’elles. Si a això li sumem tots els tòpics americans: hamburgueseries, Nova York, l’equip de futbol, l’estrella de la cançó, l’apartament de Florida, fets per un escriptor europeu. Arriba un punt que la trama és massa enrevessada, els personatges massa plans. Pareix un episodi barreja de Mestresses desesperades, Mad men, This is Us, Breaking Bad i How I met your mother.

Pel que fa a la resolució de les trames, hi ha molt de deus ex machina i moltes casualitats tràgiques que volen justificar les referències constants al Drama. El personatge que més em desquadra de tots és el xiquet que els oncles arrepleguen del carrer perquè el pare biològic no se’n fa càrrec per tindre una altra família i pareix que els serveis socials no hi intervenen i que qualsevol puga endur-se un xiquet a casa com si fora un gosset trobat en un carreró fosc i humit. 

En definitiva, la novel·la representa alguns dels mals de la societat nord-americana i per extensió, de la societat capitalista: l’obsessió amb les aparences i el poder econòmic, el materialisme com a símbol de triomf social.