LA SACRA CONVERSAZIONE DE PIERO DELLA FRANCESCA, EL PODER DE LA IMATGE

 

Com és d’important aparéixer en la foto, especialment envoltat de les persones adequades, pot augmentar el prestigi d'hom o deixar-lo per terra, com li ha passat a cert príncep anglés. Un que va comprendre molt bé la importància de les imatges va ser Frederico de Montefeltro duc d’Urbino (1422-1482) que va desplegar una intensa tasca de mecenatge a la seua major glòria.

A la Pinacoteca de Brera de Milà podem contemplar l’obra de Piero della Francesca (1415-1492) Sacra conversazione (1474) En el centre apareix la Mare de Déu amb l’infant Jesús que adopta una postura francament complicada, sembla difícil que es puga mantindre en la falda de la mare sense problemes. Al seu voltant hi ha tota la cort de sants, d’esquerra a dreta Sant Joan Baptista fet un drap com sempre, sant Bernardí, sant Jeroni, Sant Francesc d’Assís amb l’hàbit de monjo, Sant Pere Màrtir i Sant Joan Evangelista amb la Bíblia a la mà i quatre àngels ben engalanats, cap d’ells fa cara de sentir-se còmode, com si la situació o millor dit, el comitent els obligara.

La pintura es divideix en dues meitats simètriques sent la línia imaginària que va de la Mare de Déu fins a l'ou que penja del sostre, l'eix. Esta concepció geomètrica ens indica que estem en el Renaixement. A propòsit de l'ou, què representa? Està ací per a accentuar la simetria de la composició, és una metàfora del renaixement, és un símbol del duc d’Urbino, ja que la seua imatge era una cigonya amb un ou? És un d'eixos misteris que probablement, la societat del moment entenia sense problema i nosaltres ja no.

En un racó agenollat apareix el duc en una postura humil, però amb una grandària lleugerament major perquè es note qui paga l’obra i sense vergonya es compara als sants. La taula estava destinada al nínxol de la seua tomba en la catedral d’Urbino, per a garantir-se millor l’arribada al cel.

El duc d’Urbino, condottiero o senyor militar de la Itàlia renaixentista, va ser molt afeccionat a la pintura, en un altre retrat de Piero della Francesca s’ha convertit en una de les icones del Renaixement, eixe que apareix de perfil mirant la seua muller Battista Sforza. En un altre retrat de Pedro de Berruguete (1450-1503) apareix llegint un llibre i vestit de soldat conjugant així l’esperit del cavaller humanista, al costat del seu fill. En Urbino també es pot visitar el seu studiolo, espai reservat a les seues meditacions i retirs pintat amb la tècnica d’enganyar l’ull per a crear una série d’armaris en la paret que no existeixen. Un detall és que en tots els retrats apareix sempre de perfil, amb el perfil esquerre. Diuen que eixe era el seu perfil bo, i que durant una batalla va perdre l’ull dret i li va deixar una gran cicatriu per això no volia passar a l’eternitat amb eixa imatge. És a dir, que va ser un avançat en comprendre el poder de la imatge.