LA TARONJA MECÀNICA, L'ESSÈNCIA QUE ENS FA HUMANS

L’argument és senzill, en el Regne Unit en un futur distòpic, la societat ha perdut tots els seus valors, la violència i el sexe s'han banalitzat, ningú no es preocupa per l'educació dels fills i joves com Alex, que acaba d'eixir del correccional, té amb els seus amics una banda i es dedica a assaltar cases pel pur plaer, això sí, és un apassionat de la música de Beethoven. Durant una incursió, els seus amics el traeixen i acaba en la presó. Per a poder eixir-ne, comença a fingir tindre inquietuds religioses que el duran a ser triat per a una teràpia conductista experimental, mitjançant el qual li alteren el comportament fins que arriba a rebutjar tota forma de violència. Ara Alex és una persona digna per a la societat, però incapaç de defensar-se i acabarà patint l'abús dels seus antics amics, que ara són policies, i d'antigues víctimes. Després de l'enèsima agressió, acaba hospitalitzat i el partit de l'oposició decideix utilitzar-lo per a criticar el govern. La pel·lícula acaba donant-nos a entendre que no hi ha redempció possible per al protagonista, que tornara a caminar per les antigues sendes tan bon punt com puga. 

Stanley Kubrick (1928-1999) director d'obres mestres com la Jaqueta metàlica (1987), Eyes wide shut (1999), 2001 una Odissea a l’espai (1968), el Doctor Strangelove (1966) i el Resplandor (1980) va fer una de les seues obres mestres l'any 1971, tot basant-se en la novel·la homònima d'Anthony Burgess, qui en 1962 ja es preocupava de l'esdevenir de la societat. La pel·lícula no aporta gaire context de com s'han produït eixos canvis, pareix que la socialdemocràcia ha mort, el capitalisme ha vençut i al mateix temps, la llengua està trufada de neologismes a partir del rus. Ha sigut el Regne Unit conquerit per Rússia? Tant la novel·la com la pel·lícula són filles del seu temps: la guerra freda, la contracultura i el moviment hippy, una generació de joves rebels, una societat d'adults molt conservadora i també, la psiquiatria i les seues teràpies controvertides de caràcter invasiu.

 A més, hi ha un tema més subtil que plana per damunt de tot i que està molt relacionat amb esta idea: si ens arroguem la potestat d'alterar l'actitud de les persones, on queda el lliure albir i la capacitat de cadascú de triar? És una idea molt cristiana que s'ha utilitzat per a justificar l'existència del mal, perquè els humans som capaços de prendre les nostres decisions i d'equivocar-nos. Quan a Alex se’l priva d’eixe poder de decisió se’l deshumanitza i converteix en un autòmat, gairebé un robot. A la fi, es tem un estat totalitari que controle tant la voluntat de les persones que estes perden la seua humanitat i el que és pitjor encara, que no poques persones estarien dispostes a sacrificar esta llibertat a canvi de sentir-se segurs. Un dilema de difícil solució.