L'OFICINISTA DE SACCOMANNO PODRIA SER JO O PODRIES SER TU.

La vida moderna és un seguit de rutines sense sentit que ens fan girar com gira una rata en una roda fins que un dia no podrem més i eixe dia serà el final: Despertar-se, anar a treballar, cansar-se, tornar a casa sense cap motivació, dormir i tornar a començar, produir, descansar, produir, descansar. Eixa és la vida que viu l’Oficinista de l’escriptor argentí Guillermo Saccomano (1948). Treballa en una oficina, encara que mai se’ns diu que hi fa, però de bona veritat, la de l’oficinista ha esdevingut la professió buida, està en un lloc fix i pareix que sempre fa coses perquè s’hi treballen moltes hores encara que mai es veu el producte d’eixa oficina. Els oficinistes protagonitzen bona part dels relats actuals, fins i tot a la publicitat pareix l’ofici per antonomàsia, tots els anuncis es dirigeixen a un hipotètic oficinista urbanita de classe mitjana amb la típica família nuclear de quatre membres. Amb la diferència que el nostre oficinista no té una vida feliç, odia la seua muller i la seua filla que li sembla una rèmora, en canvi, mostra molt de respecte per un vell que no sabem si és el pare, l’avi o el sogre.

 L’oficinista viu en una mena de distopia amb un govern autoritari i els carrers presos per grups de guerrillers, un espai molt violent i alhora individualista on ningú es preocupa de l’altre. Per a fugir d’esta existència tan buida l’oficinista comença a obsessionar-se amb una companya, la secretària del cap amb el qual òbviament manté un afer. Això no obstant, no és cap obstacle i comença a admirar-la des de lluny com un amor platònic, eventualment tenen un contacte més íntim que trastoca encara més la ment de l’oficinista. Comença a imaginar futurs alternatius que li permetran de fugir no sols d’una vida avorrida, també d’una família que no suporta i fins i tot arriba a fantasiejar que se'n desfà d'ells de manera violenta. Tanmateix, el que era una aventura i acaba en un idil·li amorós sols ocorre en la imaginació de l’oficinista, no sabem què és real i què un producte oníric, pareix que en eixa existència no existeix res real. La ciutat viu atrapada en una atmosfera asfixiant que pareix esborrar qualsevol futur optimista per al protagonista.

Així les coses este oficinista tracta de trobar un sentit a una vida buida i monòtona carent de referents. Hi ha molts anhels actuals soterrats entre les seues pàgines. Hui en dia trobar un sentit a la vida pareix un objectiu a assolir, pot ser producte d’un sistema econòmic en el qual tot ha de tindre un preu i una funció pareix que el simple fet de viure és un element a rebutjar. I quan no trobem cap sentit llavors és quan comencem a sentir-nos malament i ningú no ens explica que no passa res perquè les nostres vides no tinguen un propòsit, no hi ha un sentit en la vida, tot és fruit de l’atzar.

Guillermo Saccomano va nàixer el 1948 a la ciutat de Buenos Aires i ha desenvolupat una intensa i prolífica obra de ficció, incloent-hi un parell de guions per a pel·lícules.