DES DEL BALCÓ DE LES CARIÀTIDES VINT-I-CINC SEGLES ENS CONTEMPLEN

 

Des del seu balcó, les sis cariàtides contemplen els segles passar. Bé que eixes de l'Acròpolis no són autèntiques, sinó rèpliques. Les originals es troben cinc al Museu de l'Acròpolis d'Atenes i la sisena espoliada al Museu Britànic de Londres. El balcó forma part de l'Erectèon, on es guarda la tomba del rei mític Erecteu, tot just davant del Partenó. El rei vingut d'Egipte, ensenyà als atenencs el cultiu del blat, és a dir com una mena de déu civilitzador. En realitat l'Erectèon és un santuari prou complex, una sèrie de temples que anaren juxtaposant-se al passar el temps en el lloc on suposadament va tindre lloc la disputa entre Atena i Posidó pel patronatge de la ciutat que acabà guanyant la filla de Zeus i se li atorgà el nom d'Atena Poliàs, la protectora de la polis. Encara s'hi poden veure l'olivera i el pou d'aigua salada que cadascun dels candidats oferí al tribunal d'atenencs que havia de prendre la decisió. A més a més s'hi custodiava el Pal·ladi, una primigènia imatge d'Atena feta amb fusta, com eren les primeres estàtues, una xoana que havia estat regalada per un altre rei mític, Cècrops. En síntesi, malgrat que és el Partenó el que guanya totes les mirades, l'Erectèon ens connecta amb el passat primigeni i prehistòric de la ciutat, on la història es fon amb la llegenda. 

L’Erectèon que veiem hui és una construcció clàssica del segle V aC que substituí les edificacions antigues, això sí en superposar-se acabà per adoptar la seua planta perquè la seua irregularitat és insòlita És un temple amfipròstil, de planta rectangular amb columnes als dos costats i murs de rajola que els tanquen. També és d’ordre jònic, excepte en l’esmentat balcó perquè ací les columnes adopten la forma de dona. A dins hi ha dues cel·les, una dedicada al Pal·ladi abans esmentat i l’altra al déu Posidó, que malgrat haver perdut convenia tindre content i a Erecteu divinitzat. 

Les cariàtides se situen al pòrtic meridional i foren obra dels escultors Alcamenes i Cal·límac. Segons Vitruvi digué al segle I el nom  de cariàtides provenia de les habitants de Cària, ciutat del Peloponés on les seues dones veient la derrota dels hòmens davant de l’exèrcit persa s’entregaren lliurement per a salvar la vida. Llavors foren representades carregant el pes dels temples com a càstig per la seua traïció. No deixa de ser un relat romàntic que de pas deixa les dones en una mala posició i una mostra més de la representació femenina en clau de submissió.

Les cariàtides han tingut molta influència en la història de l’art, ben que no se sap quina seria la inspiració original, hi ha diferents imatges amb una funció concreta com els mollons que adoptaven la forma d'Hermes i que se situaven als encreuaments dels camins. Són també un element recurrent en la història posterior, així com la seua versió masculina, els atlants o telamons.