EL BLUES DE SANT LLUÍS, EL CRIT D'UNA COMUNITAT SEGREGADA

El blues de Sant Lluís és una cançó composta per W.C.Handy (1873-1958) considerat el pare del blues perquè va donar a conéixer moltes cançons que fins al moment havien estat de l'àmbit oral, va ser una de les primeres cançons del blues que gaudí de popularitat i obrí la senda per a l’arribada del jazz. El pare de Handy era pastor prebisterià en Alabama i això li permetria accedir a un gran repertori de cançons litúrgiques emprades per la comunitat negra en els oficis. 

Esta cançó barreja els compassos típics del blues amb el ritme d’havanera pres del folklore caribeny que malgrat la distància, cal recordar el caràcter d'artèria comercial que tenia el riu Mississipi-Missouri. Així llavors combina els compassos trists i nostàlgics del blues amb els més alegres de l’havanera. Però hi ha altres combinacions interessants perquè mentre que el blues té un ritme més lliure, el de l’havanera és més fixe així com la lletra del primer tendeix a la introspecció i el de la segona resulta extravertida. Són dos ritmes de la comunitat afroamericana nascuts en dues societats colonials diferents i tot plegat crea un contrast interessant.

La lletra parla de l’abandonament que pateix una dona per part del seu estimat i revela la dependència emocional de la cantant. Ella es planteja si hauria sigut diferent si d'haver tingut les armes per a retindre’l, destacant eixa relació amorosa com un enfrontament en què es guanya i es perd.

Una de les versions és interpretada en el curtmetratge Saint Louis Blues de 1929 en el qual Bessie Smith interpreta la cançó en un bar. Smith que va viure entre 1894 i 1937 i que va conéixer una gran popularitat com a cantant de blues als anys vint i trenta del segle XX als Estats Units. Bessie va nàixer en una família pobra, el pare pastor baptista havia mort i la mare també uns pocs anys més tard, de manera que ella hagué de cantar pels carrers de Tennessee fins que a partir dels anys vint fou descoberta i començà a cantar en alguns musicals. Va conéixer la fama, malauradament patí també els efectes de l'alcoholisme i una societat tremendament racista, de fet encara hi ha un debat sobre la seua mort perquè quan va morir l’any 1937 en un accident de cotxe, rebutjaren atendre-la en un hospital de blancs proper i hagueren de traslladar-la a un de negres molt més lluny, circumstància que dificultà que la salvaren.

Amb el blues la comunitat afroamericana va trobar un referent de què la seua cultura era igualment vàlida per a expressar emocions i idees. Bessie Smith fou també una de les primeres persones de la comunitat afroamericana que va gaudir de popularitat i això obriria la senda a guanyar autoestima perquè totes les comunitats necessiten algú que cante per a elles i en nom d’elles, i per això és important la figura de l’artista.

La cançó ha gaudit de molta presència sobretot a l’hora d’ambientar en espais dels anys vint, evocant eixa edat daurada americana, malgrat que l’èxit del blues no arribara a tota la població afroamericana que patia una greu segregació.