LA CALÚMNIA D'APEL·LES DE BOTTICELLI, LA DEFENSA CONTRA ELS PODEROSOS

En esta pintura al temple feta l'any 1495 per Sandro Botticelli, indubtables en són les figures, observem una escena que es desenvolupa de dreta a esquerra. Ens trobem en una sala ricament ornamentada, amb arcs de mig punt de regust clàssic, plens de relleus historiats, voltes cassetonades i nínxols amb sants que giren els seus caps vers la dreta, interessats en allò que està passant. Hi podem veure a Sant Jordi i a Sant Pau, també al David en una postura que recorda a l’estàtua de Donatello. Llavors s'hi barregen així els elements de la mitologia clàssica amb altres de la cristiana, típic del Renaixement.

Sobre un tron podem veure assegut el rei Mides, amb les seues orelles d'ase com referí Esop, dues dones l'envolten i s'adrecen a ell, són la Sospita i la Ignorància, males conselleres d'un governant. A baix, un monjo portant una torxa és la Rancúnia i al seu costat hi ha una dona a la qual altres dues dones engalanen els cabells, són la Mentida i l'Enveja. Esta dona és, doncs, la Calúmnia, que té el mateix rostre de la seua Primavera, i arrossega dels cabells un jove nu que demana clemència. Al fons de la sala trobem una dona coberta amb un mant, és la Penitència que es gira cap a una dona nua, que ens recorda molt a Afrodita eixint de les aigües, ella és la Veritat perquè la veritat és nua i amb el dit assenyala el cel, la font de totes les certeses. Tota l'escena es desenvolupa amb un gran moviment i energia.

A finals del segle XV els Mèdici havien sigut expulsats de Florència i al seu lloc s'instaurà una república dirigida per un grup de monjos reaccionaris ortodoxos al capdavant dels quals hi havia el dominic Savonarola. Fins a eixe moment Florència havia sigut una ciutat molt rica i voluptuosa i també de moral despistada, però els monjos denunciaren esta Sodoma de l'Arno i Botticelli, al qual se li sospiten tendències homosexuals, hagué de fer un gir a la seua pintura a fi de fugir de la diana d'estos fanàtics. De fet, comprovarem que progressivament la seua obra esdevé cada volta més mística i religiosa. Però a qui no agradaven estos frares era al papa Alexandre VI que era sovint objecte de les seues crítiques, de manera que el papa Borja va maniobrar per a desfer-se d'ells, de fet ho aconseguirà i el 23 de maig de 1498 Savonarola serà cremat en la foguera. Tres anys abans d'este fet Botticelli pinta este quadre per a defensar el monjo de les acusacions de Roma i en certa manera, no tractaria ell mateix de progegir-se de les calúmnies d'altres?

El tema de la pintura es refereix a una altra que va fer el pintor Apel·les (s. IV aC) i que es va perdre; tanmateix, se'n conserva una descripció obra de Llucià de Samòsata (120-180). És una pintura molt intel·lectualitzada, dirigida a un públic humanista i coneixedor dels mites perquè cada racó mereix detindre’s per a analitzar les diferents escenes i al·legories que hi ha representades.  Botticelli es caracteritzà sempre pel seu interés per l’Antiguitat.

A l’esquerra de la veritat es pot veure l’escena de la transformació de Dafne perseguida pel déu Apol·lo representant la innocència perseguida i la puresa salvada. A la dreta per damunt de l’estàtua de Sant Pere s’aprecia la lluita entre els Làpites i els Centaures, batalla que escenifica l’enfrontament entre la raó i la barbàrie. Per damunt de Sant Jordi veiem Venus i Mart, l’amor i la passió.

Botticelli (1445-1510) destaca per les seues pintures elegants, amb un predomini de la línia, cossos ideals i moviments coreogràfics, carregada de simbologia, influència del neoplatonisme amb espais eteris, una poesia visual.

Esta obra la podem contemplar a la Galleria degli Uffizi de Florència.