LA FILLA ÚNICA DE GUADALUPE NETTEL, ELS TABÚS DE LA MATERNITAT

L'escriptora Guadalupe Nettel (Ciutat de Mèxic, 1952) va donar a llum en 2020 a un tríptic d’històries sobre la maternitat que s’enllacen en la vida de la protagonista, Laura que no vol ser mare, la seua amiga Alina que després de molts anys intentant-ho s’ha quedat embarassada, però els metges li auguren un desenllaç fatal, la seua veïna vídua que ha de criar un xiquet amb problemes de comportament, i sa mare també vídua i que actua de manera absent com si ocultara alguna cosa. Diferents imatges sobre la maternitat que no tenen res a veure amb la idea edulcorada que venen els mitjans de comunicació, que no parlen d’instints ni venen la maternitat com allò a què ha d’aspirar qualsevol dona, que plantegen lliurement temes com l’abandonament dels fills o l’avortament. Mentrestant, en el balcó de Laura uns coloms han decidit construir un niu i ella assisteix cada dia a la maternitat en esta parella d'ocells.

Tots els éssers vius necessiten reproduir-se, està escrit en el seu ADN; tanmateix, com a humans eixe no és el nostre objectiu primari i cadascú pren les seues decisions. Supose que tot això encara guanya més valor en ambients conservadors com el mexicà on la dona sols és dona en tant que és mare. Així mateix, planteja el desig de la no maternitat, de no voler ser mare, un tema més tabú del que pareix fins i tot en societats més liberals i s’enfronta a eixes frases que han de sentir estes dones com per exemple les veus que les acusen d’actuar de manera egoista perquè tindre fills es veu com un acte de desinterés. Un dels arguments per a tractar de llevar legitimitat al feminisme és precisament el que l’acusa de voler acabar amb la maternitat i obligar les dones a elegir la seua carrera i triomf personal sobre la voluntat de ser mares, encara que això el feminisme mai ho ha dit. Ara l’acte de llibertat per a una dona és renunciar a la seua carrera i tancar-se en casa a cuidar els fills perquè els hòmens això no ho poden ser. A més una maternitat que es converteix en l'única personalitat que poden tindre les mares, que han de viure exclusivament per a ser mares i mullers devotes dedicades a fer totes les tasques domèstiques, a passar hores en la cuina preparant una alimentació sana, a dedicar hores a fer els deures dels fills i estudiar amb ells i a desenvolupar una maternitat helicòpter.

En la novel·la també es desenvolupa la idea de la solidaritat com a principal ferramenta per a no morir negats en els problemes que comporta la maternitat, l’ajuda mútua encara que esta onada conservadora també ven la maternitat com un acte individual i personal, cada mare és la primera i única mare sobre la terra, els consells i ajuda de la resta no valen, criar ja no és un acte col·lectiu de la tribu, els fills són el producte de cadascú i com els vaja en la vida és la marca d'èxit de la mare. Ens devora la individualitat.