CANÇONS PER A LA GUERRA, KATIUSHA

Quan pensem en Rússia, una de les cançons que ens ve al cap és la de Katyusha, que no obstant s'ha traduït a moltes llengües i ha esdevingut al seu torn, patrimoni d'altres. Esta cançó es va popularitzar a finals de la dècada dels trenta i especialment durant la Segona Guerra Mundial com una cançó patriòtica russa primer i amb un component antifeixista més tard, relacionat amb el nom d’un llançacoets.

La lletra és del poeta també rus Mikhaïl Issakovski (1900-1973) i la música la va compondre Matvei Blànter (1903-1990) un compositor rus que va gaudir de molta fama per les seues cançons populars i per al cinema. D’origen jueu i format en música clàssica a l’Escola Superior de Moscou, les seues incursions en la música de moda com el jazz o el foxtrot es desviaren cap a la música popular dins del corrent del realisme socialista que cercava fer música per al poble, una música que tradicionalment s’havia menystingut i que cercava d'evitar la colonització cultural. El realisme s’oposava a les avantguardes o es va entendre des del govern com un element oposat, si l’avantguarda s’entenia com un moviment individualista i burgés, el realisme havia de buscar arribar a la massa del poble a través de temes que foren de la seua preocupació, una població majoritàriament analfabeta que no entenia de subtileses, això entés des d’una interpretació classista. Va ser una deriva prou curiosa atesa que al principi l’avantguarda representava la revolució per ella mateixa enfront de l’anquilosat art tsarista.

El missatge és prou simple, ens parla dels anhels de Katyusha, hipocorístic d'Ekaterina que sospira pel seu estimat que es troba en el front lluitant. Contraposa el bucolisme de l’entorn on viu Ekaterina, un riu, arbres fruiters, una àguila volant es contraposa a l’horror, no descrit però imaginable, dels soldats en la guerra. En les seues cartes Katiusha li jura fidelitat al seu estimat, la fidelitat no entesa simplement dins d’una relació romàntica sinó també evocadora d’altres virtuts com la paciència o la resistència que eren necessàries per a guanyar les guerres.

S’ha traduït i s’han fet moltes versions com la italiana Fischia il Vento (de la que ja vaig parlar ací) o la grega Ο ύμνος του ΕΑΜ (l’Himne del Front d’Alliberament Grec). Els immigrants jueus que se n'anaren durant l’ocupació alemanya la dugueren amb ells i en feren una versió en hebreu amb una forta evocació per la pàtria perduda. És curiós com també hi ha un cas d’apropiació des de la ideologia contrària, com pot ser la Karjalan Katjuusa cantada pels finlandesos anticomunistes o la Primavera en castellà que cantava la feixista Divisió Blava. I també hi ha versions neutres com la islandesa Vertu til er vorið kallar á þig que se centra en l’aspecte bucòlic.

A part d'això, en castellà el nom ha donat també la paraula katiuska designa unes botes altes que s’empren per a la pluja. El nom no té una relació directa amb la cançó, però sí amb una zarzuela de 1931 Katiuska la mujer rusa que parla sobre una refugiada de la Revolució Russa amb un contingut anticomunista que casava molt bé en el context de la dictadura de Primo de Rivera.

Crida l'atenció com en una època sense internet les cançons tenien eixa capacitat de viatjar de manera tan ràpida i de trobar de seguida una nova llar en una realitat diferent.