EL MOSAIC DE TEODORA DE RAVENNA, UNA JOIA DE L'ART BIZANTÍ EN ITÀLIA

Ravenna no és una de les ciutats més visitades d'Itàlia, està fora de molts circuits turístics que transcorren la vertical Venècia-Roma i que s'allarguen a Nàpols i Milà, afortunadament, però guarda algunes de les joies del seu art com és el conjunt de mosaics bizantins d'època justiniana, un dels millors conservats atés que la ciutat es va alliberar de la fúria iconoclasta que va arrancar molts dels que decoraven les esglésies i els monestirs bizantins. Per això són patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ràvena fou la capital de l’Exarcat d’Itàlia durant la Renovatio Imperii un intent de Justinià per restaurar l’imperi romà.

Dins de la basílica de Sant Vidal,  al costat sud del tambor de l’absis es troba el mosaic de l'emperadriu Teodora i la seua cort, que complementa el del seu marit, l'emperador Justinià. El mosaic que està fet no sols amb tessel·les, sinó també amb peces d'orfebreria, com s'aprecia a la pedreria del calze, la corona, els brodats del vestit. L'emperadriu apareix amb el seu seguici de dames i alts càrrecs de la cort en un jardí del palau, un paisatge que no era acostumat en este tipus de mosaics, sovint carregats d'or, com veiem en el d'enfront. Segurament s'optà per esta solució perquè els fons daurats s'associaven a la divinitat o a l'autoritat imperial i el personatge de Teodora era polèmic pels seus orígens. Això sí, els experts en iconografia han volgut veure en la font del jardí la idea de la salvació cristiana, de la mateixa manera que en la capa de Teodora podem veure brodada una escena de l'Epifania, molt similar a la que apareix en l'església de Sant Apol·linar en Classe.

El mosaic bizantí es va caracteritzar per una representació de les figures plana, amb una marcada jerarquització de les figures, en este cas l'emperadriu és més gran que la resta, i predominant l'element simbòlic per damunt del versemblant, tot per a exaltar el poder polític i eclesiàstic, que sovint apareixen confosos. El retrat romà ha quedat arrere i s'ha imposat un esquema hieràtic més propi de l'art oriental perquè la divinitat era una idea, no es podia reproduir al natural. La corona o el color porpra de la seua capa són uns altres elements que marquen l'estatus. En la mà porta un calze daurat i fa acte d'entregar-lo als sacerdots, complementa així el mosaic de Justinià que regala una maqueta de l'església, és a dir que els mosaics representen la donació feta per l'emperador de l'església, una oblatio augusti et augusta. Al seu costat apareix Antonina, muller del general Belisari que va fer grans conquestes i la seua filla Joana. La processó és encapçalada per dos clergues que es dirigeixen cap a l’interior de l’església.

El conjunt musivari de Sant Vital es va fer en època del bisbe Maximià entre el 546 i 556, llavors l'emperadriu ja havia mort; tanmateix, ha quedat per a la posteritat.