EL ROCK DE LA PRESÓ ON VIUEN ELS USSITES

El 1957 es va llançar una cançó que acabaria sent el símbol de tota una dècada, el cantant era Elvis Presley (1935-1977) i la seua música, el rock and roll, bandera d’una generació sencera, una joventut que no havia conegut els horrors de la guerra i que començava a despertar a la vida adulta delerosa de rebel·lar-se contra la generació anterior que a força de traumes, vivia atemorida. Elvis Presley es va convertir a més en una de les primeres estrelles de la música capaç d’arrossegar masses i provocar histèries entre els seus admiradors, d‘alguna manera amb ell va nàixer el fenomen fan.

La societat nord-americana de la postguerra és molt conservadora (no s'hi pot parlar en passat). El temor al contagi soviètic ha fet que es construïsquen unes muralles ben altes per a protegir-se, unes muralles que no són de maó ni de pedra, sinó d‘idees o millor dit, de la seua censura. Els valors tradicionals són el cordó sanitari que ha de protegir els Estats Units. Però els jóvens no entenen de murs, volen volar lliures i desafiar els seus progenitors. Així, un esperit lliure com Elvis es va convertir en el portaveu de les seues ànsies. Aquells que vivien al marge de les normes esdevingueren els models a imitar. Per això també triomfaren la figura de James Dean, el rebel inconformista, o les obres de Kerouac que proposaven l‘abandonament de la vida burgesa i la recerca de la naturalitat, i de la mateixa manera esdevingueren atractius els presidiaris com els que habiten la presó de la cançó d‘Elvis. Esta cançó es va escriure per a la pel·lícula homònima que també protagonitzà Elvis, era això prou normal que algunes cançons es feren per a pel·lícules, o era pel·lícules que es feien per a algunes cançons?

La cançó també va nàixer com un divertiment tot i que s‘han volgut trobar segones lectures a la seua lletra. Per exemple, hi hauria referències a relacions homosexuals que es donarien típicament darrere dels barrots i en un entorn vetat a les dones, alçant-la així com una cançó queer. Va ser composta per Jerry Leiber (1933-2011) i Mike Stoller (1933) dos compositors blancs que van traure el rhitm and blues dels garitos afroamericans i el van situar en els escenaris on acudien els blancs i als quals els mateixos negres tenien prohibit l‘accés, un d‘eixos casos de gentrificació musical. Escrigueren altres cançons que Elvis popularitzà com Hound Dog, Kansas City o Love Me.

El rock and roll es caracteritza pel seu ritme ràpid amb un compàs de 4/4 i empra com a instruments principals la guitarra elèctrica, el baix, la bateria i el piano. Es desenvolupa en bandes tot i que hi ha un cantant solista, pot ser un element pres del pop, i combina influències de la música negra com el gospel, i el rhtym and blues amb l‘herència europea que hi ha en el country. També s‘acompanya de balls accelerats i provocatius destinats a escandalitzar la societat. Encara que Elvis és una de les seues figures més representatives no devem oblidar que els seus principals representants foren afroamericans com Little Richard (1932-2020).