LA CAPELLA DELS PAZZI DE FLORÈNCIA, L'ART AL SERVEI DEL PODER

En el jardí del convent de la Santa Creu hi ha una petita capella feta per l'arquitecte Filippo Brunelleschi (1377-1446) i que de fet va ser una de les seues darreres obres, que romangué inconclusa fins que l'acabaren els seus deixebles.

En la Florència renaixentista l'art era sinònim del poder i tota aquella família amb possibles volia demostrar-ho a través de retrats, estàtues o com en este cas, capelles privades, a banda de donacions generoses a l'església i confraries. Els Pazzi era una família de banquers, sols superada en diners i poder pels Mèdici. Com estos havien convertit Sant Llorenç, també amb la intervenció de Brunelleschi, en la seua església particular, de la mateixa manera Andrea Pazzi volia la seua capella. Malauradament, l‘any 1478 encara estava acabant-se el porxo quan els Pazzi foren desterrats de la ciutat i perderen tots els seus diners arran de la conspiració que havien ordit contra els Mèdici.

A les grans ciutats és habitual que periòdicament la premsa aparega esguitada amb la sang de lluites de bandes, nihil novum sub sole, en el segle XV la guerra soterrada entre els Mèdici i els Pazzi acabà dramàticament quan Francesco i Jacopo Pazzi s'aliaren amb l'arquebisbe de Pisa, el papa Sixt V i el rei de Nàpols Ferran d'Aragó per a assassinar els Mèdici. L'acte central tingué lloc un 26 d'abril de 1478 davant de la porta de la catedral. Giuliano de Mèdici fou assassinat a coltellades, però el seu germà Lorenzo aconseguí refugiar-se en la sagristia del temple i salvar la vida. Com a conseqüència, huitanta persones d'entre els conjurats foren executades, incloent-hi rectors.

Tornant a la capella, és un edifici religiós d'ús privat, encara que originalment, era la sala capitular del convent, però no hi ha res que els diners no puguen. En planta trobem un pronaos o pòrtic hexàstil d’ordre compost amb arquitrau, fris i cornisa rectangular que dona la benvinguda amb un gran arc de mig punt a tall d’arc de triomf. La coberta està decorada amb cassetons. Una segona façana d’arcs de mig punt entre pilastres i porta de llinda amb remat de frontó que a més és l'única façana que va fer Brunelleschi. A dins, trobem una altra planta rectangular amb un ixent quadrat que fa d‘altar major, d'esta manera s‘uneixen la planta centralitzada amb l‘eix longitudinal de la capella. En alçada, les tres parts es rematen amb una cúpula sobre petxines.

És un exemple de simetria, proporció i del sistema de Brunelleschi d‘arquitectura de mòduls. A més, darrere hi ha també la voluntat d‘unir el quadrat amb el cercle que parteix del vell problema geomètric de la quadratura del cercle, que a més dins del pensament cristià humanista, el quadrat representa l‘home i el cercle, déu.

La decoració és sòbria, formada per tondos ceràmics, fets per l'arquitecte o pel taller de Lucca della Robbia, i amb la pintura dels elements no estructurals, de color gris, un altre element característic de l'arquitectura de Brunelleschi. En conjunt es busca la creació d'un espai diàfan i seré mitjançant la bicromia. Encara que és una obra purament renaixentista, el paper donat a la llum com a element decoratiu més remet encara a la tradició del gòtic. La llum es difon suaument sense produir ombres, el pòrtic té la funció de tamisar la llum que hi penetra. És una de les obres mestres de Brunelleschi amb elements que ja havia assajat en la capella dels Mèdici de Sant Llorenç. Novament, els Pazzi anaven per darrere.