LA RECERCA D'UN MATEIX EN ELS SIMULADORS DE NAIPAUL

Vidiadhar Surajprasad Naipaul fou un escriptor de Trinidad i Tobago que va viure entre els anys 1932 i 2018 i guanyà el Premi Nobel de Literatura l’any 2001. Fill d’una família d’immigrants indis, es va traslladar a dihuit anys a Oxford per a estudiar literatura, ja que llavors i fins a 1962, l’arxipèlag era una colònia britànica. 

La novel·la Els simuladors (1967) té un regust d’autobiografia no oficial en la qual conta la vida d’un jove antillà, Ralph Singh que prové d’una família rica de l’illa d’Isabella i es trasllada a Anglaterra a estudiar, allà es casa, però sense poder oblidar mai del tot la seu pàtria, decideix retornar-hi amb la seua flamant muller; ara bé, la idealització que n'havia fet i la vida paradisíaca que podia suposar el Carib dona pas prompte al desencant. El protagonista fa així un repàs sobre la seua vida i la de la seua família, sobre les seues aventures polítiques i com tot acabà malament i decidí tornar a Londres i també les difícils relacions que sovintejaven entre els britànics, els afroantillans i els indis en Trinidad i Tobago. Sobretot sura una visió negativa que sovint se li ha retret, una crítica fàcil, la que fa aquell des de la barrera que tot li pareix mal i que rarament s’implica, que ha tingut una existència econòmicament fàcil. La seua prosa es destaca pel seu pessimisme i encara que anticolonial, mostra una postura de desencant per l’alliberament de les antigues colònies amb el sentit de promeses no complides.

No segueix una estructura lineal, comença pel mig, pels anys de joventut fins al seu fracàs matrimonial, després torna arrere a contar-nos la seua infantesa i entendre els motius de la seua neurosi, de l'abandonament patern, d'un funcionari que en un determinat moment abandonà la seua faena i la seua família i se n’anà al bosc a ser un gurú dels desposseïts. I finalment, es desplaça al futur després del matrimoni quan per atzar acaba seguint les passes de son pare i es converteix en un líder dels pobres fins que el seu projecte polític també fracassa i decideix exiliar-se a Anglaterra. La seua vida està assenyalada per la solitud de les amistats perdudes, d’una família desestructurada sota la màscara dels diners, d’uns amors que acaben afonant-se sempre, de les seues idees que no pareixen ben bé seues i un poc la imatge que ens transmet és que la seua vida no la marca ell, són els altres els que van empentant-lo a estudiar fora, a casar-se, a entrar en política, i això també és una actitud còmoda d’encarar la vida perquè el que no pren mai decisions no ha de penedir-se’n després, pareix que l’únic acte genuí de la seua vida és l’exili i això també en certa manera ve donat per la por a les represàlies dels seus adversaris polítics.

El concepte dels Simuladors és un poc existencialista, en tant que el protagonista va a la recerca de qui realment és: el fill d’uns immigrants, el membre d’una família acomodada, un estudiant, un polític, ingenu primer i desencantat de la vida després? Ho resumeix com: esdevenim allò que veiem de nosaltres en els ulls de la resta.