SANT VÍCTOR IN CIEL D'ORO, UNA JOIA DE MILÀ

El sacellum o capella de Sant Víctor es troba a l’interior de l’església de Sant Ambròs a la ciutat de Milà. És una capella paleocristiana construïda per a acollir les despulles del màrtir Sant Víctor. Originalment, s’ubicava als afores de la ciutat romana de Mediolanum, en una zona de necròpolis on hi havia moltes tombes de cristians, per això el districte esdevingué lloc de culte des de ben prompte.

L’edifici té una planta centralitzada com correspon als martiria, una categoria d’edificis dins de l’art del primer cristianisme que es feien per a venerar les restes d’algun màrtir i que es construïen sobre la seua tomba. En este cas Sant Víctor el Moro va viure al segle II i morí a Milà l'any 303. Sant Ambròs, a qui s'atribueix el cant ambrosià, un tipus de música monocord que s'empra en la litúrgia, va compondre un himne, que arreplegava les vides d’alguns sants i màrtirs de la ciutat, i narrà la seua vida. Víctor era un soldat maurità (actual Magreb) destacat a Milà, que es negà a fer sacrificis als déus pagans. Era, per tant, d'ètnia amaziga, tot i que la seua figura s'ha blanquejat com passa amb altres personatges històrics de l'antiguitat.

La volta de la capella està recoberta per un mosaic de tessel·les daurades que li dona el seu nom i que representa la divinitat, un recurs que trobarem repetit a l’art bizantí, i al centre es pot veure la imatge de Sant Víctor envoltada per una corona d’espigues i fruits que representen l’estiu i la tardor respectivament, una simbologia pagana. La palma de la seua mà ens indica la condició de màrtir. A més a més, sosté una creu daurada i un llibre obert amb el seu nom en lletres majúscules. En els quatre cantons de la volta trobem les imatges dels tetramorfs o quatre vivents. En els angles es repeteixen de nou els símbols dels quatre evangelistes ara amb quatre cares. A les parets apareixen les figures de sis sants sobre un fons blau i verd, estos personatges són els sants Protasi i Gervasi, els bisbes Ambròs i Matern i els màrtirs Narbor i Felix, figures destacades de la ciutat. Encara que el mosaic paleocristià no és naturalista, s’allunya de la realitat buscant una representació ideal, els estudis forenses en el cos de Sant Ambròs han mostrat que la parpella caiguda del sant tan característica és real i patia d’una anomalia facial producte d’algun traumatisme del qual ell mateix fa referència en algunes cartes, de manera que ens trobaríem en el primer cas de retrat dins de l’art cristià. Tot i que hi ha dubtes sobre la cronologia dels mosaics, el fet que Ambròs no duga l’aurèola de sant pot indicar-nos que són d’un període proper a l’existència del bisbe quan encara no havia sigut canonitzat.

La capella de Sant Víctor és, per tant, una joia de l'art tardoromà i del primer cristianisme.