SOMIANT AMB CALIFÒRNIA

 

Quan va començar l’obsessió amb el solet i la platja? Hom diria que de tota la vida, encara que les referències històriques i literàries ens diuen que no era ben bé així, la gent s’amagava del sol perquè estar moré era símptoma de ser pobre, ja que sols els treballadors, especialment els del camp, havien de passar-se el dia a l’aire lliure.

Pel que fa a la mar era la llar de tota classe de perills especialment de pirates i les llevantades, i en altres indrets les aigües s'estancaven i això provocava malalties, per tant, calia estar-ne allunyat. Per això, els llocs costaners que es poblaven eren els ports. Però ja al segle XIX els metges comencen a parlar de la importància de l’aire lliure, la ventilació, el sol i l’aigua de la mar com a elements que podien sanar i especialment entre els rics, els únics que s’ho podien permetre començà a posar-se de moda anar a la mar. Caldria esperar fins després de la Segona Guerra Mundial perquè, amb l’adquisició d’una sèrie de drets per part de la classe treballadora, es democratitzara i ací és on entra el moviment hippy dels anys seixanta que li afig tot el vessant naturalista. D’esta manera Califòrnia als Estats Units i la Mediterrània en Europa esdevenen la Meca de tota una burgesia delerosa d’abraçar l’estil de vida mediterrani, encara que la seua concepció no era la vida que tenien els habitants de la Mediterrània.

Als Estats Units a més a més Califòrnia representava la terra de les esperances, herència de la febre de l’or, allà on qualsevol pot començar de zero. Hi ha molta idealització en això.

En este context naix California Dreamin', una cançó gravada l’any 1963 pel grup The Mamas and the Papas. El grup vocal de Los Ángeles estava format per dos hòmens i dues dones i va tindre cert èxit en una època coneguda com a invasió britànica durant la qual grups del Regne Unit com ara els Beatles, els Rolling Stones o els Who desplaçaren els grups nord-americans tradicionals amb un caràcter més fresc que superava els postulats del rock and roll clàssic.  La cançó evoca la grisor d’una ciutat com la de Nova York dominada pel capitalisme amb els seus ritmes estressants i un hivern trist, les fulles dels arbres cauen, el cel és fosc, la malenconia s'apodera de tot com eixe boirim que emergeix de la superfície segons les pel·lícules. Amb una melodia que barreja el folk rock i el pop psicodèlic, la cançó evoca la vida idealitzada del litoral californià.

El folk rock introdueix elements de la música rock com ara la guitarra elèctrica amb cançons d’estil folk, més tradicionals. És un estil que beu de les propostes de Bob Dylan mentre que el pop psicodèlic té una vocació onírica i surrealista amb la introducció d’instruments més exòtics com els de la música tradicional de l’Índia i el que busca és submergit l’oient en una experiència molt similar a la que és induïda pel consum de substàncies psicotròpiques. Són dos estils de música nascuts als anys seixanta sota la vocació d’experimentar i de barrejar experiències per a donar llum a noves fórmules.

Encara hui, seguint l’esperit que evoca la cançó cada any moltes famílies europees i nord-americanes es traslladen al Mediterrani i a Califòrnia tot esperant que els seus problemes es resoldran màgicament per l’exposició al sol encara que no deixe de ser un somni.