EL COMPIANTO DE NICCOLÒ DELL'ARCA, TOT EL DOLOR CONTINGUT EN UNES PECES D'ARGILA

Ira, ràbia, dolor, incredulitat, un plany silenciós...l'escultor Niccolò dell'Arca (1435-1494) va capturar en un instant tota esta gamma de sentiments en el grup dit Plany sobre Crist mort que es pot veure a l’Església de Santa Maria de la Vida a Bolonya, una capella hospitalària que també destaca per la seua planta barroca. L'obra de Niccolò dell'Arca contrasta en un context renaixentista en què primava representar l'harmonia i l'equilibri, per això s'engloba en el corrent gòtic, especialment si ho comparem amb el que s’estava fent en eixe moment a Florència. D'origen incert, probablement dàlmata o de Bari, este escultor va treballar en Nàpols amb el mallorquí Guillem de Sagrera i també amb l'holandés Claus Sluter dels quals va prendre eixe caràcter dramàtic i expressiu propi de l’art nòrdic.

Niccolpo dell’Arca va rebre el seu sobrenom arran d’haver treballat en l’arca sepulcral per a les despulles de Sant Doménec i que es pot visitar a l’església homònima de la ciutat.

En el grup trobem a Joan d'Arimatea agenollat i vestit a la moda burgesa dels comerciants del segle XV, al seu costat Maria Salomé, la Mare de Déu, Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria de Magdala es reuneixen al voltant del cos sense vida de Crist. En estes dues figures, l'arravat de violència s'acompanya amb el vol dels vestits que pareixen elevar-se en l’espai, "un udol de pedra" en paraules de l'infame poeta Gabriele d'Annunzio.

El grup està fet de terracota i no de pedra o bronze com moltes escultures, però també és cert que en l’àmbit bolonyés es troba molt amb l’argila a causa de la seua abundància, ens trobem ben a prop del Delta del Po. Originalment, també estava policromat A finals del segle XIII la confraria dels flagel·lants, una de tantes que van nàixer a finals de l’edat mitjana, fundà esta institució per a donar servei el creixent nombre de pelegrins que arribaven a la ciutat de Bolonya sobretot per a visitar la tomba de Sant Domingo de Guzmán. A diferència d'altres hospitals, cases de la mort, en este la gent es guaria de veritat, no en va Bolonya tenia ja una escola de medicina vinculada a la universitat més antiga del continent, tot això els permeté guanyar prestigi i diners. L'actual edifici es va transformar al segle XVII per a donar-li una planta el·líptica més del gust barroc del moment, en el qual pareix que hom es trobe en el carrer i que l’edifici estiga portes a fora de l’església.

A la basílica de Sant Petroni, a pocs metres d’esta capella, hi ha un altre Compianto de 1506, en este cas de Vincenzo Onofri. També en terracota i de fet, conserva la seua policromia, podem comprovar l’impacte que deixà el conjunt de dell’Arca, ja que este autor ha tractat de reproduir les mateixes emocions, això sí, ben lluny del resultat del primer. Tanmateix, la moda renaixentista va ofegar unes quantes dècades este desig d’expressar els sentiments i imposà la contenció i l’equilibri.