EL FRESC DELS BOXEJADORS D'AKROTIRI

 Akrotiri era una petita ciutat de l'illa de Tera, hui més coneguda com a Santorini, a cent cinquanta quilòmetres al nord de l'illa de Creta. Els seus habitants gaudien d'una vida pròspera fins que l'any 1600 aC aproximadament, el volcà sobre el qual s'assenta (si ens fixem bé, l'illa és un con volcànic) entrà en erupció i sepultà aquella civilització davall d'una capa de runa i cendres. Al segle XX, en concret l'any 1967 les excavacions arqueològiques tragueren a la llum una gran quantitat de mostres d'art meravelloses, com el fresc dels boxejadors que representa dos xiquets amb els cabells parcialment rasurats i unes trenes, senyals de la seua infantesa, s’enfronten en un combat de boxa. Un d’ells porta joies com si vinguera de la classe alta. S'ha interpretat sí més que una escena esportiva, fora algun tipus de ritual de pas entre els xiquets, els quals protagonitzen molts dels frescos que s'hi han trobat. 

En Akrotiri degué existir una notable escola de pintors de fresc relacionats amb l’illa de Creta, ja que les mostres trobades en ambdues illes evidencien molts punts en comú, a banda de la clara influència de l'art egipci que s'hi observa i que ens parla d'estretes relacions amb el país del Nil, per exemple els convencionalismes cromàtics, és a dir que els hòmens apareixen amb tonalitats ocres mentre que les dones són blanques o la representació del cos de perfil amb el característic ull de front. Presenten unes escenes més dinàmiques que la pintura egípcia. Ara, també hi ha algunes diferències entre elles, com la presència més gran de figures masculines que notem en Akrotiri o l'absència de taurocatàpsies o salts de bou. En conjunt, estos frescos són una font inestimable a l'hora de conéixer més detalls sobre la vida quotidiana. Gràcies a ells sabem que l’esport tenia una gran importància: no sols s’hi practicava boxa o salt, també lluita lliure. Potser hi havia una vinculació entre esport i religió com després continuaria en època grega amb els jocs.

Estes pintures es van fer mitjançant la tècnica del fresc sec, en primer lloc, es preparava la superfície amb una barreja de calç i arena per a esborrar les imperfeccions del mur, en acabant es dibuixava una quadrícula i es traçava el contorn de les figures i s'aplicaven els pigments. Estos passos s'havien de fer mentre el morter encara estiguera fresc, de manera que en eixugar-se l'algeps, els pigments quedaven fixats a la paret. 

En Akrotiri s'han trobat alguns frescos com el Recol·lector de Safrà, els Antílops, el Fresc de la primavera, les Mones blaves, el Fresc de l'Armada... que evidencien una cultura amb molta estima per la vida i que basava la seua economia en les relacions comercials. Exportaven teixits, oli i materials volcànics principalment, cap a Egipte, la Grècia continental i el Pròxim Orient. Fins i tot s'ha plantejat la possibilitat que alguns d'estos frescos ja ens estiguen parlant dels episodis de les epopeies homèriques.