EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ, LA PEL·LÍCULA MÉS NORD-AMERICANA DE LA HISTÒRIA

 Sovint és definida com la pel·lícula més racista de la història, encara que funciona més com a etiqueta i reclam. També és una pel·lícula llarga, en blanc i negre i muda, elements que hui en dia provocarien rebuig, però en el seu dia atreia molts espectadors. 

El Naixement d'una nació ens parla sobre la guerra civil americana, vista des del punt de vista dels perdedors, es destaca sempre, tot i que cada relat té el punt de vista d'una part. S'hi tracta també el tema de l’emancipació dels esclaus, els quals duien una existència feliç fins que foren alliberats i sense una mà ferma que els guiara, es dediquen al pillatge, tota una demostració de postura sobre el tema dels afroamericans. L'actitud dels lliberts provoca que un grup de sudistes funden el Ku Klux Klan perquè l’ordre torne al sud. Encara que el clan naix com a resposta als abusos del governador que acaba utilitzant els antics esclaus per a exercir el seu poder. L'eix vertebrador de la narració és la relació que estableixen dues famílies, una del nord i una altra del sud, els Stoneman i els Cameron. 

La Guerra de Secessió no era un fet llunyà, s'estrenà la pel·lícula l'any 1915, és a dir cinquanta anys després del conflicte i encara hi havia gent que l'havia viscuda i contribuí a revifar el clan que ja estava en decadència. Però més que culpa de la pel·lícula, la societat i especialment la política vivien instal·lats en el conservadorisme, el racisme i l'autoritarisme. No necessitaven un partit feixista per a dur a terme polítiques de persecució de la immigració, segregació racial o esterilització de prostitutes.

Ha passat a la història pel seu interés cultural i la popularitat que gaudí durant la seua estrena l’any 1915 ajudà a revifar el clan que ja estava en decadència, en uns Estats Units que no necessitaren cap partit feixista per a dur a terme polítiques feixistes.

No obstant això, la figura de D.W. Griffith (1875-1948) és important per les aportacions que va fer a la història del cinema. Provinent d'una família sudista de Kentucky d'arrels irlandeses, innovà en aspectes com ara el muntatge paral·lel o cross-cutting, és a dir quan dues accions passen de manera simultània, la utilització del primer pla i els moviments de càmera per a commoure l'espectador, els tràvelings, les panoràmiques, els flashbacks, les gravacions nocturnes, el tintat d'escenes per a connotar-les (per exemple, el roig per al drama, el groc per a la quotidianitat, el blau per a la tristesa), les foses en negre per al pas del temps o el tancat en iris per a destacar un element del plànol, tots elements que esdevingueren habituals del llenguatge cinematogràfic.

El problema, per tant, no és la pel·lícula en si sinó la societat que la va parir i que a penes ha evolucionat al respecte.