EL SACRIFICI D'ISAAC PER CARAVAGGIO, UNA NOVA MANERA D'ENTENDRE EL RELAT

En este oli sobre llenç pintat entre 1601 i 1602 per al cardenal Maffeo Barberini, que anant el temps esdevindrà el papa Urbà VIII, Michelangelo Merisi més conegut com a Caravaggio ha representat un dels episodis més emprats del llibre del Gènesi, el sacrifici d'Isaac. En concret ens trobem davant del moment en el qual l'àngel evita que Abraham sacrifique el seu fill, agarrant-lo del braç. El rostre d'Abraham mostra contrarietat, com si l'acte de matar el seu primogènit ja no fora tan difícil. Recordem que segons les escriptures, Abraham era ja ancià quan li va nàixer un fill, i per això quan Jahvé li’l demanà en sacrifici representava la màxima acció de sotmetiment a la divinitat, la total entrega a Déu i la fe en ell a canvi de la terra elegida. 

Per al cristianisme esta escena sol ser una prefiguració del sacrifici de Jesucrist en la creu, amb la idea que si Déu mateix envia el seu fill a morir, per què no ha d'exigir als humans fer el mateix? Per tant, s'espera una gran transcendència. En canvi, Caravaggio no sols pinta Abraham amb un rostre de contrarietat, sinó que el gest d'Isaac no és el d'un màrtir que s'entrega a la mort amb serenitat, al contrari, el seu crit ens indica horror. Lògicament, el resultat no va acabar d'agradar. 

Caravaggio va voler renovar el llenguatge artístic, tant en l'aspecte tècnic com en l'iconogràfic, però no va ser l'únic. L'art renaixentista havia derivat cap a allò que anomenem manierista, un art refinat, cortesà, elitista i amb una iconologia força críptica sols apta per als il·lustrats. Tanmateix, en el context de la contrareforma, l'Església volia un art que tornara a ser didàctic, fàcil d'entendre per les masses i que a més fora capaç de commoure-les. A tal fi, Caravaggio es va servir del tenebrisme, és a dir, creant uns grans contrastos entre ombres i llums, llums que marcaven el més important de l'obra alhora que dibuixaven una atmosfera de gran dramatisme. També va adoptar un punt de vista baix i va acostar els personatges a l'espectador, no sols des del punt de vista físic, sinó que emprà models del carrer per als seus personatges, una altra idea que tampoc acabà d'apanyar a la cúria romana. 

Caravaggio Va ser un artista genial, poc comprés per la crítica contemporània d’ell i que guanyà prestigi i importància amb el temps, tot i que fora de Roma sí que va tindre alguns seguidors, especialment entre la pintura hispànica i en l’holandesa. És un artista que buscà diferenciar-se i generar polèmica no de manera conscient, o sí, qui sap? De tota manera s'avançà un parell de segles a la idea que l'artista ha de commoure l'espectador com siga, fins i tot arribant a provocar el rebuig i la ira.

Esta pintura es pot veure a la Galeria dels Uffizi de Florència.