LES XIQUES A SOLES VOLEN DIVERTIR-SE

En els anys setanta es va conéixer una revolució en el plànol de les relacions amb l’alliberament no sols LGTBIQ+ sinó també de les dones, herència de Maig del 68 i de l’onada feminista, de sobte es concedia a les dones el dret de gaudir també en les relacions sexuals. La dona ja no és sols mare, muller o filla, tampoc dona assalariada, sinó ara també un ésser que gaudeix perquè la negació del plaer femení sempre s’havia sostingut des d’una perspectiva patriarcal segons la qual la dona vivia per a cuidar els altres, per tant, avantposant sempre les necessitats de la resta a les seues, redimint-se així del pecat original perpetrat per Eva en el paradís. Això que pareix tan obvi ha costat tant de temps de pair que encara cou a algunes persones, no sols hòmens i que sovint es manifesta en el llenguatge que emprem.

Així en els huitanta assistim a una eclosió de dives com Cindy Lauper que canten sobre divertir-se, que s'adrecen a dones de classe obrera i que intenten apartar-les d'hòmens sobreprotectors que volen tancar-les dins de casa, i la seua cançó Girls just wanna have fun de 1983 esdevingué una icona de la dècada, no sols per la seua melodia i l'estètica del videoclip, sinó també per la lletra. En origen, la cançó estava pensada per a un punt de vista masculí, el típic mascle que necessita anar dipositant la seua llavor ací i allà per a sentir-se realitzar i que la societat aprova i aplaudeix, no en va l'autor, Robert Hazard (1948-2008) era home (buhhhh). Però al cantar-ho una veu femenina tot canvia, ja no és un home que fa el favor a les dones que busquen amb desesperació construir una família amb un mascle, ara és una dona, una dona jove això sí, perquè les revolucions es construeixen pis a pis, i encara existeixen tabús d'edat sobre el sexe. 

També ha esdevingut un himne feminista, amb tots els peròs que se li vulguen posar i si és que això significa encara alguna cosa en ple segle vint-i-u. Pot funcionar tant com el vals del obrero per a la classe treballadora, una cançó que es canta sense parar atenció al contingut, que es repeteix maquinalment despullada de qualsevol missatge, un poc també per les mateixes dinàmiques del gènere pop que ha sigut un dels més mercantilitzats i al mateix temps, no podem negar-ho que hi ha una certa banalització de les idees. Cindy Lauper va nàixer el 1953 a Nova York i ha sigut activista pels drets LGTBI en els Estats Units. És difícil trobar artistes que no hagen decaigut tant i s’hagen allunyat tant del que un dia foren que acaben sent cancel·lats perquè són un vell cridant als núvols, especialment de la dècada dels huitanta que tantes llegendes musicals va donar i tan poques han sobreviscut al pas del temps sense acabar sent una paròdia de si mateixos.