NOZH, EL GANIVET QUE DESMEMBRÀ IUGOSLÀVIA

Durant la Segona Guerra Mundial Iugoslàvia va patir la invasió de l’Alemanya nazi que a més explotà les diferències ètniques i les tensions territorials per a tornar els uns contra els altres i debilitar la resistència. Així, emergiren els txetnics que eren feixistes croats contra els serbis i també els bosnis musulmans contra els bosnis cristians que es consideraven serbis a si mateix. Durant un Nadal, uns bosnis musulmans interrompen el sopar del rector ortodox i assassinen tota la família de serbis i després s’en porten amb ells un xiquet acabat de nàixer. En venjança, els serbis persegueixen els musulmans i els assassinen també i recuperen el xiquet, o qui ells es pensen que és el xiquet, perquè en realitat s’han emportat el fill legítim de la Fàtima que llavors criarà el xiquet serbi com a seu. La història dels xiquets intercanviats en nàixer és la premissa de Noz esta pel·lícula sérbia de 1999 dirigida per Miroslav Lekić.

Els anys passen i el xiquet bosni Alija Osmanović (Žarko Laušević 1960-2023) estudia medicina en Sarajevo i s’enamora d’una jove cristiana, per a escàndol de sa mare que se sent deshonrada. Ell a més vol trobar qui pensa que és el seu germà perdut, així s’explora les diferències religioses i ètniques durant la Iugoslàvia de Tito. De dos móns condemnat a entendre’s però que s’esforcen per viure enfrontats. A més s'hi afig una qüestió identitària quan el mateix protagonista percep que la vida en la ciutat l’ha desarrelat i decideix tornar al poble per a reforçar qui és ell, sense saber mai que ell no és ell. És l’iman del poble qui acaba descobrint tota la veritat i li parlarà de la història dels bosnis i el que és encara més sorprenent, les dos famílies enfrontades són realment descendents de dos germans, un que es convertí a l’Islam i l’altre que es mantingué en el cristianisme. Tot això són terratrèmols en la vida del protagonista que cada volta té menys clar qui és ell. Fent un bot al futur vorem que durant la guerra de Iugoslàvia acabarà trobant-se per accident amb el xiquet la vida del qual havia sigut intercanviada al nàixer.

Recicla bona part de l’argument dels que són iguals però s’intercanvien al nàixer o són apartats i es retroben o no guarden cap relació però el destí els reuneix. Des de les Mil i una nits fins a Mark Twain, les telenovel·les o pel·lícules i séries com ara Tu a Boston i jo a Califòrnia, Ensalada de Bessones... han explotat este argument tan atractiu i que ofereix tant de joc.

La pel·lícula es ven com a d'antibèl·lica i es basa en el llibre homònim de Vuk Draśović (1946) polític serbi fundador de partits nacionalistes i ministre d’afers exteriors de Sérbia en els 2000, personatge que durant els anys 80 i 90 mantingué unes idees més extremistes que entre d'altres defensaven l'expulsió dels kosovars de Iugoslàvia i repoblació de Kosovo amb serbis o negar l’existència d’un nacionalisme bosni, tot i que després derivà cap a posicions més moderades. Va fundar també el partit SPO, partit liberal i monàrquic que en els 90 s'oposà  a la guerra i a Slobodan Milošević encara que compartien concepcions de caràcter nacionalista. En l’actualitat defensa la integració de Sérbia en la Unió Europea i en l’OTAN.