TOTES LES COSES QUE VA DIR, I LES QUE NO VA DIR TAMBÉ

Recordeu aquell moment a principis del segle XXI quan Occident, per fi, havia fet les paus amb Rússia i de sobte, era un país de moda I Putin un polític admirable? A més va coincidir en un període de bonança econòmica per al gegant i els russos començaven a desembarcar en el litoral espanyol per a comprar cases. En el 2008 van guanyar el festival d'Eurovision i en el 2018 organitzaren el Mundial de futbol. Llavors es criticava més que l’autoritarisme, el personalisme o l’absència de democràcia, el tema de la manca de drets de la població LGTBIQ+. Este col·lectiu és utilitzat per a desacreditar els països que resulten incòmodes als Estats Units i Rússia és un país que després del colp d’estat de Boris Yeltsin ha retornat als braços de l’Església ortodoxa. En este context apareixen en 1999 les t.A.T.U, format per Ielena Kàtina i Iúlia Vólkova dos xiques moscovites amb estètica atrevida que performaven en les seues actuacions una relació lèsbica, fet que més que reivindicar els drets de la població homosexual, satisfeia les fantasies sexuals de la població heterosexual masculina. Anys més tard elles van confirmar que era tot un muntatge, un producte de marketing per a vendre més discs, un poc hereves del grunge.

En el 2003 van representar Rússia en el festival d’Eurovision i de llavors ençà van guanyar molta popularitat en Occident. Es dediquen a fer una barreja de pop, dance i rock, que en aquells dies també era la música amb més tirada vinculada a l’ambient de discoteques i chillouts estivals. El nom del grup encara que fa referència als tatuatges, un altre element atrevit i underground a principis dels dos mil que començava a ser mainstream, però també és un joc de paraules que en rus indica una relació lèsbica.

En la cançó All the things she said, running through my head ens diu que

This is not enough, I'm in serious shit, I feel totally lost
If I'm asking for help it's only because
Being with you has opened my eyes
Could I ever believe such a perfect surprise?
I keep asking myself, wondering how
I keep closing my eyes but I can't block you out
Wanna fly to a place where it's just you and me
Nobody else, so we can be free

És a dir que ens parla d’un alliberament el fet de conéixer una persona que ens obri la porta a un nou món, i es pot sobreentendre pel context algú del mateix gènere, no sense anar acompanyada del sentiment de culpabilitat que això comporta per culpa de totes les maletes que duem darrere. Parla de la rumiació, de l’acceptació i de la sensació d’alliberament que se sent una volta s’ha passat per eixe llarg i esgotador procés. El videoclip va arribar a ser prohibit en Rússia per la falta de decor, però en este punt jo estic convençut que això formava part de la performance i que tot era un muntatge perquè tot l’element LGTBIQ+ és una font d’ingressos lucrativa i un negoci com s'ha anat mostrant i que pesquen en un mar assedegat de referents.