EL DOCTOR CALIGARY, ELS CIUTADANS COM A ARMES EN MANS DE L'ESTAT

L’any 1920 Alemanya es trobava immersa en el malson postbèl·lic, la guerra havia acabat, per fi, però l’havien deixat en unes condicions desastroses, la indústria destruïda, les granges arrasades, la moneda per terra i a sobre havien perdut colònies i alguns territoris rics en primeres matèries. Per tot Europa es debatia si Alemanya era l’única culpable i pareixia haver-hi un consens en el fet que sí, i llavors arribà el cineasta Robert Wiener (1873-1938) i decidí fer una faula sobre la societat alemanya, el Gabinet del Doctor Caligary, una història de terror sobre un personatge tètric, el Doctor Caligary que se serveix de la hipnosi per a cometre crims. La víctima és Cesare un jove que, desprovist de raó, assassina per les nits en nom del doctor, s’escola en les cases de les seues víctimes i les asfixia, sense deixar rastre de manera que Caligari té les mans netes.

Caligary és el govern alemany mentre que Cesare és la societat alemanya que és utilitzada pel govern, el kàiser i el lobby militarista per a matar i destruir. Hi ha una total desconfiança cap a l’estat com una ferramenta autoritària que se serveix dels ciutadans per als seus foscos interessos. Es veia també com una premonició de l’arribada de Hitler i del nazisme. Malauradament, al final tot resultà ser un malson de Cesare que és tancat a un hospital psiquiàtric, amb la qual cosa pareixa que Wiener s'arrecerava de ser vist massa crític. Això va ser tota una innovació, l’anomenat plot twist, però força anticlimàtic.

Wiener formà part del correntexpressionistaa que abraçà diferents branques com ara el cinema, la literatura o la pintura en elperíodee de laPrimera Guerra Mundiall i de la postguerra i el Gabinet se’n considera la seua pel·lícula fundacional. Este corrent buscaexpressarr tot allò que l’ésser humà du a dins i que no sol ser positiu: el dolor, l’angoixa vital, l’anhel, tot en uns escenaris molt subjectius, de formes anguloses i estretes, atmosferes amenaçadores, ombres dramàtiques que reflecteixen l’estat psicològic dels personatges. Justament per això, es va sentir molt atret pel terror, el món de les tenebres i d’ultratomba i una manera d’actuar molt teatralitzada que s’apartava del naturalisme francés. L’animadversió cap a Françatraspuavaa tots els mimbres de l’estat.

A part del Gabinet, Wiene també treballa en obres com Raskolnikov o Les mans d’Orlac, de la qual per cert, a la série de Matt Groening Futurama en fan un homenatge quan Fry rep les mans del robot-dimoni i esdevé un pianista sensacional.

El llegat de l’expressionisme alemany va ser molt important,especialmente perquè durant el nazisme molts directors, guionistes fugiren d’Alemanya. La seua empremta es deixa sentir en el cinema de terror, en el cinema noir i també en l’estètica del cinema de Tim Burton. Malgrat lasituación tan desesperada queviviaa Alemanya, durant la República de Weimar va conéixer un gran floriment cultural fet que demostra com en èpoques de crisi la culturaesdevéé capital a l’hora de constituir-se en un refugi del món.