PULP FICTION, LA BANALITZACIÓ DE LA VIOLÈNCIA

En 1994 el director nord-americà Quentin Tarantino va dirigir Pulp Fiction, un mosaic en tres actes que ens conta un únic dia d'un grup de persones habitadores dels baixos fons de Los Ángeles. La primera part s’inicia amb l’assalt a una cafeteria per part d’una parella, després segueix el dia normal de faena de dos sicaris mafiosos Vicent Vega (John Travolta) i Jules Winnfield (Samuel L.Jackson) i una de les seues tasques consisteix a acompanyar la muller d’un capo, Mia Wallace (Uma Thurman), personatge icònic de la pel·lícula malgrat la seua breu aparició.

En la segona part el protagonista és el boxejador Bruce Butch Coolidge (Bruce Willis) i té lloc després de la primera part, en este tram el boxejador acaba accidentalment en una botiga d'armes regentada per un psicòpata. Finalment, la tercera part segueix a l’altre sicari Jules Winnfield (Samuel L.Jackson) i cronològicament s’ubica abans de la primera part i ens mostra com acaba l’escena de l’assalt de manera que l’epíleg es fon amb el pròleg. Fins arribar a eixe punt ens descol·loca l'ordre de seqüències perquè hi apareix algun personatge que ja estava liquidat en la primera part. El director se serveix d'una narrativa no lineal per a construir el relat.

Pulp Fiction s'ubica dins del gènere del cinema negre o neo-noir en el qual es retrata un ambient de delinqüència i antiherois i hi predomina el pessimisme. Destaca sempre la femme fatale com una mena de Lilith que condueix el protagonista a la perdició i tot es desenvolupa en un ambient sòrdid. Però a més s'hi afigen respecte a la resta del gènere, uns personatges més profunds i una càrrega més elevada de violència i erotisme. A diferència del cinema negre clàssic, les morts han perdut tota la seua èpica i ja no es relacionen amb un ensenyament moral del qui mal va, mal acaba. Al contrari, esdevenen actes banals més dins de la trama. En algunes ocasions fins i tot hi apareixen tocs de comèdia negra. Chicago ja no és la capital del crim organitzat, ara eixe paper l’exerceix la ciutat de Los Ángeles. El títol pren com a referència la literatura pulp, literatura barata considerada menor que es caracteritza per la violència i el sexe.

Este gènere és una resposta a la crisi del cinema davant d’altres formes d’oci com el televisor, la manera que trobà per a competir era oferir allò que més atrau els espectadors. També és una mostra de com la violència es troba instal·lada a la nostra societat i com els negocis bruts són els més lucratius dins del sistema econòmic capitalista, les grans fortunes es formen amb diners tacats de sang i ho tenim tan assimilat que ens és igual, assistim impassibles a este espectacle. Ens anestesiem a la violència i a la injustícia en un món tan individualista en el qual cadascú mira per ell mateix.

Les pel·lícules de Tarantino s’han caracteritzat per unes elevades dosis de sordidesa i de sang amb molts morts, és comprensible llavors que estiga a favor d’estats que practiquen el genocidi com a raó de ser.