SOFIA O L'ORIGEN DE TOTES LES HISTÒRIES, ELS QUE SE'N VAN PENSEN EN ELS QUE S'HI QUEDEN?
Karim i Aida són dos ancians que redescobreixen l’amor en la senectut, viuen en Damasc i entre el veïnat causa igual escàndol el seu estat de novençans que el fet que un siga musulmà i l’altra cristiana. Paral·lelament, en Roma viu Salman, d’una família de cristians sirians que després d’un mal encontre amb la policia d’Hafez al-Assad hagué d’exiliar-se del seu país. Primer recalà en Alemanya i després acabà en Roma, i ara sospira per poder tornar al seu país, així que aprofita una amnistia que ha declarat el govern de Baixar Al-Assad amb la finalitat de llavar-se la cara i atraure inversions, per a retrobar-se amb el seu passat. En principi les dues històries avancen en paral·lel, tenint com a únic punt en comú la ciutat de Damasc. Una ciutat que no té res a veure amb el que quedà d'ella després d'una llarga guerra civil. A mesura que ens endinsem en la història, descobrirem que Sofia, la mare de Salman i antic amor de joventut de Karim, és l’enllaç entre ambdues.
El personatge de Salman és un poc contradictori perquè, per una banda, hem de patir per ell quan siga perseguit pels serveis secrets sirians, però per l’altra crea rebuig una obsessió que té amb el sexe, malgrat estar casat, no dubta a enganyar la dona i fins i tot quan ha d'amagar-se de les autoritats, la seua principal preocupació és com poder gitar-se amb una dona. En eixe moment el personatge es va revestir de tal patetisme, que sabia que tant em faria si tenia un final infeliç.
Durant el seu periple per Damasc buscant un amagatall i somiant poder tornar a sa casa en Roma, Salman va entrevistant-se amb antics amics, familiars i amors i li desagrada que cap d’ells estiga disposat a arriscar el coll per ajudar-lo, això el du a pensar que la nostàlgia l’havia enganyat, que havia sigut un erro tornar a aquella ciutat. Tanmateix, un dels personatges endevina la tecla quan li recorda que mentre ell ha viscut una vida tranquil·la i còmoda en Europa, sense tindre cap pensament per a ells, ells han hagut de lidiar amb l’autoritarisme dels Assad i ara s’atreveix a jutjar-los de covards. I té raó, Salman és un personatge egoista. La dona patint en casa i ell volent disseminar la seua llavor per la ciutat. La idea de l’autor és mostrar-nos que quan un abandona un lloc, no pot pretendre que tot continue igual sense ell perquè tot evoluciona.
Rafik Shami, pseudònim de Suhei Fadel, és un químic i escriptor sirià d’una família cristiana que viu i treballa a Alemanya des dels anys setanta. Amb un estil proper al de les Mil i una nits, en les seues obres retrata la societat àrab des de la crítica i al mateix temps tractant de mostrar-la al públic occidental desprovista de qualsevol element folkloritzant.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada