EL BOLERO DE RAVEL, EXPLOTANT L'ORIENTALISME
Ida Rubinstein va ser una ballarina ucraïnesa que visqué entre els anys 1885 i 1960. Nascuda en una família jueva, va voler seguir les passes d’Isadora Duncan i s’especialitzà en balls exòtics que s’inspiraven en Orient i en els quals rematava despullant-se davant del públic.
Abans de la Revolució Russa es traslladà a París que era llavors el far d’occident on qualsevol que volguera triomfar havia de fer-se un lloc i va aconseguir molta fama especialment en els anys vint, els bullents anys 20, els de l’art déco i el canon androgin de la flapper, dins del qual entrava. Un dels moments més polèmics de la seua carrera fou quan interpretà Sant Sebastià en un llibret del vate i precursor del feixisme Gabrielle D’annunzio i música de Debussy, interpretació que va provocar la ira de l’arquebisbe de París per ser dona, jueva i lesbiana.
El 1928 va encarregar al compositor basc originari d'Iparralde Maurice Ravel (1875-1937) una cançó per a un ballet d’inspiració espanyola perquè casava molt bé amb el rol oriental que interpretava i on cabia tot des d'eixa estètica déco: Egipte, el món islàmic, l’Índia. Ravel ja havia tingut experiència amb composicions d’inspiració oriental com la Sherezade que prenia com a inspiració les Mil i una nits. La música de Ravel agradava perquè era elegant sense ser recarregada. Intentava ser modern partint de la tradició. El bolero inicialment s’anomenava fandango, però el ritme ràpid d’este estil el va moure a decantar-se pel nom que coneixem. El bolero es va estrenar per primera volta el 22 de novembre de 1928 a l’òpera Garnier de París. L’acció se situava en un café de Barcelona i Ida Rubisntein feia un ball sensual d'aquells seus davant de tota la clientela que aplaudí entusiasmada, entre ells l’escriptor cubà Alejo Carpentier. Va ser un èxit total. Un espectacle que era més digne d’un cabaret, però que responia als anhels d'eixa Europa que buscava la constant evasió.
La cançó parteix d’un únic tema melòdic que va incrementant-se amb el pas dels temps, un tambor que interpreta una marxa militar i que continuarà durant els vint minuts que dura, després apareix una flaüta dolça i solitària, tímida i a poc a poc els instruments s’acumulen i van afegint-se a la resta de l’orquestra que volia emular el ritme de treball d’una fàbrica. De fet, Ravel volia fer una mena d’actualització de la Carmen de Bizet, però situada en un entorn industrial.
Pel que fa al bolero fa referència a dos estils musicals, un d'origen cubà i un altre datat des del segle XVIII evolucionat a partir de la seguidilla i que va conéixer primer implantació forta en Espanya durant la guerra del francés i en un moment de rebuig a la cultura de París. Posteriorment, va conéixer una gran difusió internacional amb els viatgers romàntics.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada