ELS BAPTISTERIS DE RAVENNA, UN DETALL I UN ENFRONTAMENT DOCTRINAL

La ciutat de Ravenna fou capital de l’exarcat homònim i seu del poder polític bizantí a Itàlia. Pels volts del segle VI tenia dues comunitats religioses, l’ortodoxa de la qual formaven part els romans i també els bizantins, i l’arriana que era la confessió dels ostrogots, poble germànic que s’hi havia instal·lat durant la desfeta de l’imperi romà. Les diferències entre uns i altres són de matisos perquè ambdues comunitats són cristianes. Per als ortodoxos, el pare, el fill i l’esperit sant són la mateixa essència que pren tres formes diferents, una i trina, mentre que els arrians neguen la divinitat de Crist, per a ells Crist fou creat per Déu i no Déu encarnat com a home. En l'àmbit artístic esta diferència es plasmarà sobretot en la voluntat de remarcar la naturalesa humana de Crist dels arrians. En el plànol sociològic, molts historiadors han vist esta divisió com un intent dels ostrogots, i altres pobles germànics en altres indrets, de mantindre la seua integritat cultural i no diluir-se dins de la societat romana. Es tractaria de mantindre’s al marge per a preservar així també el seu caràcter d’elit aristocràtica. A poc a poc, però les elits germàniques anaren confonent-se amb les romanes i l’arrianisme s’extingí. Es considera que a mitjans del segle VII va desaparéixer.

Estes dues comunitats coexistien a Ravenna amb més o menys harmonia i conflictes puntuals. Cadascuna tenia els seus respectius llocs de culte i fruit d’això és que a Ravenna es conserven dos baptisteris.

El baptisteri ortodox o neonià data de finals del segle IV mentre que el baptisteri arrià és de mig segle posterior. El primer es va construir sobre unes termes de la ciutat romana a instància del bisbe Urso i acompanyava a una basílica hui desapareguda i el segon és de nova planta, per ordre del rei Teodoric el Gran tot i que des de mitjan segle VI deixà de funcionar com a tal i esdevingué un oratori d’un monestir adjacent. Ambdós són estructures de rajola de planta centralitzada octogonal que és l’acostumada per als baptisteris i tenen una rica decoració en mosaic, marbres i estucs. El número 8 representa els set dies de la creació més el dia de la resurrecció, és a dir que és una metàfora de la vida eterna.  Al centre hi ha una pila per al bateig que es feia per immersió. El sostre d’ambdós té en la coberta que representa el bateig de Jesucrist en el riu Jordà, mentre descendeix l’Esperit Sant en forma de Colom i contempla l’escena una personificació del riu Jordà, detall heretat de la mitologia clàssica. És curiós com en ambdós es poden veure els genitals de Jesús, fet que no es repeteix en la història de l’art. Ara i ací és on s’observa la diferència entre les dues confessions, difereix en la manera de representar Crist. Els ortodoxos el representen com un home barbat mentre que els arrians ho fan com un jove imberbe, una manera d’assenyalar que Jesús és el fill de Déu i no Déu mateix. A nosaltres com a espectadors que consumim els edificis històrics en un tres i no res la diferència pot no cridar l'atenció, en aquella època una barba representava una gran distància doctrinal.