KOROBEINIKI, LA HONRA CONVERTIDA EN MERCADERIA

El Korobeiniki és un poema o cançó popular russa escrit l’any 1861 per Nikolai Nekrasov, poeta i dramaturg rus que va viure entre 1821 i 1877. En Rússia, Nekrasov és considerat un dels millors poetes de la seua literatura, sempre per darrere de Pushkin, clar. La seua obra barrejà temes folklòrics amb altres de caràcter patriòtic o crític amb la societat tsarista i ha sigut font de cançons diverses. 

Els korobeiniki són els quincallaires o venedors ambulants, personatges que anaven de poble en poble comprant i venent productes de segona mà, carregats sempre al llom amb una caixa amb les seues mercaderies, esta caixa rep el nom de korobusha que és com es coneix en Rússia la cançó. Els korobeiniki eren tant estimats com temuts perquè moltes voltes eren una finestra oberta al llom, ja que duien notícies de l'exterior, però, per una altra banda, en la societat preindustrial rural, sovint tan tancada, les persones alienes a la població eren vistes amb sospita, portadores de males intencions, així en el poema de Nekrasov un d’estos quincallaires es troba amb una jove aldeana de nom Katia, als afores d’una aldea de nit, en un camp de ségol, i negocia un preu sobre les seues teles i en el regateig, que és ben bé un flirteig, ell acaba furtant-li un bes i probablement unes altres coses. El poema és molt més llarg que la cançó i parla de promeses que no es compliran, de la vida normal d’un poble alterada per un element forà, de mercaders que furten la virtut a canvi de promeses buides, de dones casades que es deixen enganyar, de dones ancianes que miren amb lascívia, de dones que es barallen per la mercaderia fins a arribar a les mans, tot un quadre de la vida de poble. Hi ha altres poemes i cançons russos que parteixen d’una idea similar, com El mercader audaç, fet que ens parla d’este fenomen de gents que van d’ací a allà i dels quals cal guardar-se’n.

La versió musical que va aparéixer ja a finals del segle XIX, es caracteritza per un ritme que va in crescendo i ha esdevingut una de les cançons russes més icòniques juntament amb Kalinka i Katiusha. El ball segueix la mateixa estructura de la cançó i és també molt típic de la cultura russa, de nom barynya i originari de les estepes, que no té una coreografia definida i s’acompanya de bots, rotacions i prisiadki o gatzonetes. Les cançons que acompanyen estos balls tenen un to humorístic i satíric, típic de la societat camperola que sols podia expressar les critiques al poder mitjançant esta via.

Posteriorment, als anys huitanta del segle XX la cançó versionada en bits pel compositor japonés Hirokazu Tanaka (1957) va formar part del joc de Nintendo Tetris, un joc que era realment soviètic i de fet, a les pantalles del joc original podem veure una imatge de la Plaça Roja de Moscou amb la catedral de Sant Basili. Encara més, la cançó en esta versió està registrada per al seu ús exclusiu per la marca, un d’eixos capítols de la història en el qual una companyia s’apodera d’una obra que no li pertany per a fer més diners i així la desgràcia d'una dona acaba sent divertiment per a tots.