LA CAVALCADA DELS REIS DE GOZZOLI, EL SÍMBOL D'UNA DINASTIA

Dins del palau dels Mèdici-Riccardi a Florència, en la petita capella familiar podem trobar un fresc que amb el tema de l'Epifania decora les parets de l'estança. Va ser un encàrrec de Piero, fill de Cosimo de Mèdici al pintor toscà Benozzo Gozzoli (1421-1497), deixeble de Fra Angelico, tot i que s'inspirà en una Cavalcada de Gentile da Fabriano que es pot veure a la Galeria dels Uffizi. 

En estes pintures es combinen el realisme i la recerca de la perspectiva propis del Renaixement amb el detallisme i l'amor pel luxe del gòtic internacional, ja que fetes entre 1459 i 1460 ens situen en un període de transició. El tema de la cavalcada dels Reis va tindre certa repercussió a finals de l'edat mitjana perquè era un pretext per a representar tot un seguit d'elements exòtics i fabulosos tan del gust cortesà de l'època.  A part de l'Epifania, que és una cavalcada dels màgics d'Orient a Betlem per a adorar Jesucrist, apareixen també temes històrics, que en bona raó podrien ser crònics perquè representen escenes d'aquella actualitat, com són el Concili de Florència i la visita del papa Pius II a la ciutat que tingueren lloc el mateix any que s’iniciaren els frescos.

Pel que fa a l'Epifania, la festa dels Reis s’havia posat de moda en la ciutat vora mig segle abans, cada any pel 6 de gener i  per Sant Joan, patró de la ciutat, es representaven cavalcades organitzades per la Confraria dels Reis que volien emular l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar i el seu seguici a Betlem i que d'alguna manera ens podrien recordar a les festes de Moros i Cristians. La Confraria que organitzava la festa estava controlada pels Mèdici, ja que esta família de banquers comprenia molt bé allò de pa i circ per a tindre el poble content.

L’escena se situa en la Toscana, un camí serpenteja de baix cap a dalt, tot i que el sentit de lectura és des del primer pla cap al fons, entre tossals i arbres de fruites. Alguns cavalls han estat pintats de cul o de front, una manera per a crear la sensació de perspectiva. Entre tota la panòplia de personatges representats, podem reconéixer al mateix pintor Gozzoli, a Cosme de Mèdici, el seu fill Piero i els seus nets Giuliano i Lorenzo de Mèdici, ja vam veure en la Sacra Conversazione de Brera com era d'important retratar-se al costat de les figures sacres. És sobre tot un element de propaganda a la major glòria dels Mèdici, que foren pràcticament reis de Florència malgrat que no tenien el títol i això també ens indica que malgrat trobar-se en la capella privada de la família, els altres florentins, almenys els que comptaven hi tindrien accés. 

Els Reis segueixen les convencions que començaren a fixar-se justament en este moment, un rei vell representant dels europeus, els més savis, un rei de mitjana edat, oriental, vingut de Pèrsia i un rei més jove, sense barba i de pell fosca, símbol de la submissió dels negres als blancs. Eren també la representació de les tres edats de l’home i de les tres races, ja que les altres encara no es coneixien bé. A més un d'ells té el rostre de l'emperador bizantí Joan Paleòleg i l'altre el del Patriarca de Constantinoble, ambdós presents al Concili de Florència, reunió que pretenia reunificar la cristiandat catòlica i ortodoxa.